Ma Mirada Múltiple A La Realidad

o ART I ARXIU: Aby Warburg.
o L’ ART POSMODERN ACTIVISTA I ALTERNATIU ALS ESTATS UNITS.
o EL COS COM A LLOC DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES










“Després de realitzar aquests treballs de cerca i investigació exacta, entorn de l’ art posmodern activista i alternatiu als Estats Units, el cos com a lloc de pràctiques, art i arxiu i l'exposició *volum!, vaig partir de la base delconegut, començant per allò que creia que m'interessava realment, l’ art posmodern activista i alternatiu als Estats Units, el cos com a lloc de pràctiques.

Una vegada finalitzat, i fins i tot, durant el procés, me’n vaig adonar que el que més m'interessava eren les lectures d'art i arxiu, i tot el que es relaciona, artistes, teòrics, i la vinculació que d'alguna manera puc fer amb el meu treball.En una esfera mes conceptual, o en el lloc on únicament viuen les idees, tots els coneixements que he extret, encara minims, sobre l'arxiu, m'han obert el pas a un món gegant, que crec que vivia, adormit teoricamente en el meu inconscient.

La memòria col·lectiva és mes poderosa i incipient del que de vegades penso.

Constantment, etiqueto el meu treball, equivicadament, m'estigmatitzopensant, que la meva obra entra dins dels paràmetres d'un corrent determinada, i després amb pas de conèixer noves experiències artístiques, es produeix un canvi en la meva raó i en la meva forma de veure i fer art.

Finalitzo sorprès i a l'espera de seguir investigant i coneixent mes profundament les lineas teòriques i artístiques de tot el que es produeix després de l'etiqueta d’ ART I ARXIU.Em quedo amb un milió d'idees i un centenar de coses per fer entorn de l'arxiu i la relació, que pot existir dins del meu treball amb una visió critica de l'art i transformadora de la societat.”

ART I ARXIU: Aby Warburg.

Des de finals de la decada dels seixanta fins ara s'ha creat un gir cap a la consideració de l'obra d'art, com a ARXIU, un art amb un interes comú, l'art de la memòria,individual i històrica. Un art que busca transformar el material històric ocult, fragmentari o marginal en un fet físic i espacial. Els materials dels quals es nodreixen els artistes de l'arxiu poden ser materials trobats imatges, objectes i textos)o be construïts, publics i alhora privats, reals i també ficticis o virtuals ( Internet ). Entre aquests artistes cal destacar a Gerhard Richter, OnKawara, The Atles Group, Christian Boltanski, Thomas Ruff, Andreas Gursky... que són artistes que recuperen l'art de la memòria i destacant el teòric Aby Warburg.


A l'arxiu se li poden associar dos principis basics: la pròpia memòria, la memòria viva o espontanea i la accio de recordar. Són principis que es refereixen a la fascinacion per emmagatzemar memòria (coses salvades a manera de records) ide salvar història (coses salvades com informacio)

El principi de l'obra d'art d'arxiu es troba efectivament en la necessitat de vèncer a l'oblit, a l'amnèsia mitjançant la recreacio de la memòria mateixa a traves d'un interrogatori a la naturalesa dels records. I ho fa mitjançant la narracio.
Però en cap cas es tracta d'una narracio lineal i irreversible, sinó que es presenta sota una formaoberta, reposicionable, que evidencia la possibilitat d'una lectura inesgotable. El que demostra la naturalesa oberta de l'arxiu a l'hora de plantejar narracions és el fet que els seus documents estan necessàriament oberts a la possibilitat d'una nova opcio que els seleccioni i els recombina per crear una narracio diferent, un nou cos i un nou significat dins de l'arxiu donat.

Dins de l'arxiuel discurs com practica especıfica en l'element de l'arxiu que pretén analitzar l'experiència primària de l'ordre. D’aquí es deriva que no interpreti el document, sinó que ho treballi des de l'interior, organizandolo, dividiendolo, distribuyendolo, ordenandolo, repartiendolo en nivells, establint sèries , distingint el que és pertinent del que no ho és, assenyalant elements, definint unitats,...