MAALOUF IDENTITAT

DIFERENCIES HUMANES I DIVERSITAT
PAC 1 – UOC
1.-Per intentar descriure-ho amb una metàfora sobre el que he entès del text de Maalouf podria dir que el ser humà és com una bota de vi, amb una fusta existida, que ha anat passant de generacions en generacions, amb historia, tradició, matèria orgànica; i que aquesta bota s’omple d’un caldo excel·lent, producte del raïm de les vinyes més properesi també més llunyanes.
El resultat és un vi ple d’aromes, sabors, colors. Creat a partir d’una bota de fusta vella i d’un raïm madurat en el Sol d’estiu. Però a qui li agraïm l’èxit del resultat?, a la bota que era de l’avi? O, al raïm amb el que hem fet el vi?.
El fet és que tant la bota com el raïm són importants. Tant que si la bota la burxem, i foradem, l’oxigen entraria dins iespatllaria aquest caldo. Un caldo amb una identitat única, com cadascú de nosaltres.
Fora ja d’aquesta metàfora casolana, per introduir la idea de identitat forjada per diverses influències, familiars, educacionals, econòmiques, històriques, religioses, que a través del temps ens ha anat alimentant l’ànima, Maalouf deixa clar que estem en un Món de continus canvis i moviments migracionals i que pel camíhem de donar i saber rebre als i dels altres.
Aquest fet articula una sèrie de reflexions sobre la pèrdua d’identitat ocasionada per les influències d’aquelles cultures més populars (com l’occidental) que alteren la identitat dels que les reben. I perquè?
Perquè en general totes les cultures son etnocèntriques i, en especial, la cultura occidental és, a més a més, una “pantera” capitalista, ambels seus valors omnipotents del que tot es pot, inclús ser omnipresent a tot arreu. Clastres diu que la nostre societat és la única que fa etnocidi cap a fora...
Segons Maalof, Orient veu a Occident com rica i poderosa i com ja hem dit que és una societat etnocidi, òbviament, aquest fet es revel.la en Orient com un cert rebuig a la modernització/occidentalització/cristianisme?.
Perquè no?, elssímbols són la nostre identitat. Si ens modernitzem, ens occidentalitzem i els valors cristians ens tocaran l’ànima.
En contrapartida existeix una reacció social, una desviació socials de les persones i grups que mantenen una posició activa en aquesta competència hegemònica.
En el text de Maalouf visiona en un futur una aglutinació cultural que es culmina en una única cultura de la humanitat.Em recorda a la idea d Lévi-Strauss, que entén l’equilibri entre el particularisme cec i l’universalisme destructor com una civilització mundial, una coalició de cultures en la qual cadascuna d’elles preservi la seva originalitat. En el cas de Maalouf dubto que cadascuna d’aquestes cultures preservi la seva originalitat o més bé evolucionaria aquesta identitat amb la incorporació a la pertinença aun nou tret: amb la pertinença a la humanitat, sense deixar de banda totes les altres identitats.
A tall de conclusió, les paraules que considero que són importants, en el text de Maalouf, són RESPECTE i CONSIDERACIÓ cap a les altres cultures. Aquestes altres cultures, com diria Geertz, són alternatives PER A nosaltres i el respecte i la consideració són dos actituds que ens faciliten el progrescultural, entès des del punt de vista del relativisme cultural de Lévi-Strauss.

2.- Interculturalitat: Maalouf aporta la idea de que cadascú hauria de parlar tres idiomes com a mínim. La seva, l’anglés i l’escollida. Aquesta darrera opció de llengua és la que hom vol aprendre per estimació, curiositat o per interès. Seria un exemple d’interculturalitat.
En els apunts, una cita deLévi-Strauss en la qual reclama la TOLERANCIA entesa com preveure, comprendre i promoure allò que és vol ser. I que hem de ser responsables de fer aportacions generoses als altres; sense perdre la nostre identitat.
Fonamentalisme cultural: Segons Stolcke, l’ús de la “raça”, per part dels feixistes, com sistema legitimador del l’extermini racial.
Un altre exemple explicat al text de Maalouf, l’extermini...