machado

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel•lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obresdramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis
Provenia d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, ambprofundes arrels pallareses.
Només tenia quinze anys quan va publicar un sonet a La Il•lustració Catalana i uns poemes a La Revista Universitària.
El 1910 va ingressar a la facultat de Dret de laUniversitat de Barcelona.
Va formar part de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès sota el padrinatge d'un personatge peculiar, Quim Borralleras, el qual el va introduir a les tertúlies literàries, alsbons restaurants, a les terrasses dels cafès, a l'ambient del Paral•lel.
Ja llicenciat en Dret, el 1916 va ingressar a l'Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d'acabar elsestudis els va deixar per dedicar-se de ple a la literatura. A Madrid, va intimar amb personatges destacats del moment i va conèixer les millors tertúlies literàries, com per exemple la del Café de Pombo,capitanejada per Ramón Gómez de la Serna.



Primer llibre de poemes, 1914
El mal caçador, 1916,
Cançons d'abril i de novembre, 1918
Cançons de taverna i d'oblit, 1922
Cançons de rem i devela, 1923, reed.
Cançons de totes les hores, 1925
El comte Arnau, 1928,
El poema de Nadal, 1931,
La rosa de cristall , 1933,
Àncores i estrelles, 1936
Entre l'equador i els tròpics,
El poemade Montserrat, 1956
Poemes satírics, 1989,


Premis
Englantina d'or (1913) [als Jocs Florals de Barcelona]: Joan de l'Os.
Flor Natural (1923) [als Jocs Florals de Barcelona].
Fastenrath(1926): Cançons de totes les hores.
Englantina d'or (1931) [als Jocs Florals de Barcelona; és proclamat Mestre en Gai Saber].
Premi Ignasi Iglésies (1931): L'Hostal de la Glòria.
Premi Crexells...