Macro

FIXACIÓ DEL TIPUS DE CANVI: LA PESSETA
Es considera com a punt d’arrencada de l’economia espanyola moderna la posada en pràctica del Pla d’Estabilització l’any 1959, en que 1$ = 60 PTA.Aquest tipus de canvi va tenir una certa durada, fins que al 1967, després d’un fort procés inflacionista es va devaluà la moneda, i el tipus de canvi va passar a ser de 1$ = 70 PTA. Anys méstard però la pesseta es va revaluar degut a que l’economia americana va generar un clima monetari nominal molt enrederit, en el qual el dolar va caure de manera important. Al 1971, 1$ = 64,5PTA. Dos anys més tard, 1$ = 58 PTA. Tot i que aquestes revaluacions es manifestaven en referencia al dòlar, perquè la relació amb altres monedes la pesseta continuava devaluant-se. Al 1974es va retornar al tipus de canvi 1$ = 70 PTA.
Aquesta devaluació va provocar moviments especulatius, ja que la pesseta presentava sobrevaloració. I a més a més, els constants dèficitscomercials, incentivava les importacions i dificultava les exportacions.
El nou govern l’any 1977 va devaluar la moneda 1$ = 87 PTA. Aquest fet va provocar una entrada de divises de l’exteriorque va refer l’economia espanyola.
Del 1977 al 1992, les polítiques monetàries dels successius governs no van malmetre el valor de la moneda a l’extrem d’haver de practicar novesdevaluacions. L’any 1989 s’inicià el procés per entrar en el Sistema Monetari Europeu, però el nou tipus de canvi va resultar contraproduent, ja que la pèrdua de competitivitat de l’economia espanyolava accelerar-se en una conjuntura l’any 1992. Això va provocar un seguit de devaluacions durant quatre anys.
L’economia espanyola va mostrar un endreçament gradual els anys següents. Ambefectivitat a partir del mes de gener del 1999, el canvi definitiu s’establi a 1 € = 166,386 PTA i des de llavors les responsabilitats canviaries es transferien al Banc Central Europeu.