Madonna

L’estiu de 2003 no van aparèixer signes d’alentiment a la carrera artística de Madonna Louise Veronica Ciccone, de quaranta-quatre anys. El maig, el seu desè àlbum, American Life, es va posar al capdamunt de la llista d’èxits de Billboard. Un acord amb GAP per la promoció de roba va suposar que la cadena de magatzems també distribuís el primer llibre per a nens de Madonna, The English Roses.Mentre, a la seva productora de música i cine, Maverick, el llistat
de projectes i el planter d’artistes de gravació continuava creixent. Vint anys després del primer àlbum d'èxit, Madonna era encara la dona del món de l’espectacle que més diners guanyava i a més una de les més conegudes del planeta.

L’estiu de 1978, a l’edat de dinou anys, Madonna arribava a Nova York amb 35 dòlars al seu comptecorrent. Després de cinc anys de lluita, va aconseguir un contracte de gravació. L’àlbum Madonna (1983) va vendre fins a 10 milions de còpies a tot el món, mentre Like a Virgin (1984) va assolir els 12 milions.

Entre 1985 i 1990, altres sis àlbums, tres gires mundials i cinc papers en pel·lícules han fet de Madonna un personatge que transcendeix qualsevol àmbit estricte de l’espectacle: haestat cantant de pop, però també actriu, escriptora i noia de calendari. I ella és molt més encara que tot això; com declara a la pàgina web, se sent “símbol, artista, provocadora, diva i magnat”. I a més ha guanyant una gran quantitat de diners.

Quina és la base de l’increïble i durador èxit de Madonna? En veritat, no té un talent natural sobresortint. Ja sigui com a cantant, músic, ballarina,lletrista o actriu, les qualitats de Madonna semblen escasses. I pocs la consideraríem una bellesa llampant.

Però Madonna posseeix un vigor sense desmai. L’ampli espectre d’activitats –discos, concerts, videoclips, pel·lícules, llibres i actes de caritat- semblen contradir una dedicació orientada, en canvi, a un únic objectiu: el desig de ser una gran celebritat. Durant quasi vint anys, Madonna hatreballat sense descans per establir, mantenir i renovar l’atractiu popular. La imatge és la d’una addicta al treball que pot sobreviure amb poques hores de son i que rarament es pren vacances. “Sóc una persona molt disciplinada. Dormo un nombre fix d’hores cada nit, i després m’agrada llevar-me i continuar. Això significa que controlo tot allò què em passa”.

Madonna ha estat capaç d’atraureel talent d’altres: escriptors, músics, coreògrafs i dissenyadors. Moltes de les relacions personals han suposat esgraons que l’han permès avançar en la carrera. La transició des del ball a la música va tenir suport en algunes de les relacions, primer amb el músic Steve Bray i després amb el disc-jockey John Benitex. L’entrada a Hollywood va estar acompanyada d’un matrimoni amb Sean Penn i unaaventura amb Warren
Beatty. Però allò més extraordinari ha estat la contínua reinvenció de la imatge: des d’un aspecte de noia de carrer als vuitanta a l’atrevida sexualitat dels noranta, passant per la imatge espiritual que va fomentar amb la maternitat, els devots han tingut d’enfrontar-se a múltiples reencarnacions. Com Jeff Katzenberg, de Dreamworks, ha apuntat: “Ella sempre ha tingut molt clarqui és, artista o dona de negocis, i ha estat suficientment intel·ligent com per equilibrar
les dues visions. Cada cop que apareix amb una imatge nova és tot un èxit. Si això ocorregués una vegada, està bé, es pot dir sort, però dues vegades comença a resultar una coincidència, i tres vegades és índex de talent notable.

Madonna ja va per la cinquena o sisena vegada” Madonna va aprendreràpidament les regles de Tin Pan Alley i de Hollywood. Igual que Evita Perón, a qui va interpretar a la pel·lícula Evita, Madonna ha sabut combinar determinació, ambició, astúcia per relacionar-se i mestratge en l’ús
estratègic del sexe. A l’autopromoció no té igual; en l’ús del sexe com eina comercial ha jugat amb el nudisme, amb l'estètica pornogràfica, amb suggeriments de desviacions sexuals i amb...