Maestro

SO10 CATALUNYA DINS L'ESPANYA DEL SEGLE XX

Apunts Unitat 1 LA CATALUNYA DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
1de26

1. INTRODUCCIÓ Durant el primer terç del segle XX, Catalunya va viure canvis importants. Es va incrementar el nombre d'habitants, es va modificar el comportament demogràfic, va haverhi una gran arribada d'immigrants i es va redistribuir la població per tot el territori. A més, es vaproduir una intensificació de la industrialització i un desenvolupament considerable de les ciutats, sobretot de Barcelona. D'aquesta manera, es va anar consolidant una societat urbana que coexistia amb formes de vida rurals. Els canvis van afectar també el conjunt d'Espanya, per bé que d'una manera lenta i incompleta. Pel que fa a l'àmbit social, el creixement industrial va anar acompanyat d'unaugment del poder de la burgesia i de l'expansió del proletariat. Les diferents formes de vida ―burgesa, d'una banda, i obrera, de l'altra― constituïen els indicadors d'una distància i d'unes tensions socials que van acabar provocant forts conflictes socials i polítics. Des del punt de vista polític, aquests primer trenta anys es caracteritzen per la crisi de la Restauració. Fins a l'any 1923, esva mantenir la Constitució de 1876, però tots els intents de reformar el sistema des de dins van resultar fallits. La tensió social va esclatar en diverses ocasions i va arribar a un moment àlgid arran de les conseqüències que va tenir per a Espanya l'inici de la Primera Guerra Mundial. A Catalunya els partits dinàstics van ser definitivament arraconats a causa de la puixança d'un moviment políticnou ―del regionalisme― i d'un altre renovat ―el republicanisme―. En aquell context es va crear la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució de govern del Principat d'ençà del decret de Nova Planta (1716). La dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930) va dissoldre tots els partits polítics, va limitar els drets individuals i va prohibir les expressions de catalanitat i, també, laMancomunitat. El seu fracàs, va acabar arrossegant la monarquia mateixa.

2de26

2. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA: BIPARTIDISME I CACIQUISME El restabliment de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII el 1875, va iniciar una etapa de la història d'Espanya i de Catalunya que es coneix amb el nom de Restauració i que comprèn els regnats d'Alfons XII (1875-1885), la regència de Maria Cristinad'Habsburg (1885-1902), i una part del regnat d'Alfons XIII (1902-1923). La nova monarquia constitucional dissenyada per Antonio Cánovas es va fonamentar en el bipartidisme, que imitava de forma grollera el model britànic. Dos partits que feien una alternança o torn pacífic en el poder. Eren coneguts amb el nom genèric de partits dinàstics; el Conservador dirigit per ell mateix i el Liberal lideratper Sagasta, que eren els encarregats de rellevar-se en el govern de l'Estat. D'aquesta manera, Cánovas aconseguí limitar el protagonisme que fins aleshores havien tingut els militars en la política espanyola, si bé aquests continuaren exercint una gran influència . L'alternança dels dos partits dinàstics fou confirmada en ocasió de la mort d'Alfons XII en el denominat Pacte del Pardo (1885) i esmantingué al llarg de la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902), vídua d'Alfons XII. La base del sistema polític polític de la Restauració era la Constitució de 1876 que reconeixia els drets individuals bàsics i establia la divisió de poders, però, alhora, proclamava la sobirania compartida entre la corona i les Corts i donava un fort protagonisme polític al rei, que es convertia enl'àrbitre del sistema polític. El Congrés dels Diputats el formaven representants elegits per sufragi censatari, que limitava el dret de vot a un reduït nombre d'electors. L'any 1890, però, el govern liberal va establir el sufragi universal masculí. A diferència del model britànic en què s'inspirava el règim canovista, a Espanya els governs no eren fruits de la voluntat popular expressada a través...