MAGISTERIO

L’ombra perduda.

Fa molt i molt de temps, quan les persones encara feien les seves cases a les coves i vivien en perfecta harmonia amb la Natura.
El món i tot el seu equilibri estava vigilatper la lluna i el sol.
S’estimaven molt.
Però només es trobaven un cop cada molt temps, quan es produïa un eclipsi.
El sol ens protegia de dia, amb la seva escalfor i la seva llum, que ens vaensenyar a apreciar els colors, i va fer que apareguessin les plantes i els arbres, les flors i els primers fruits.
La lluna apareixia de nit, així el sol podia descansar. Ella tenyia el món amb laseva llum platejada, i acompanyava els animals que preferien viure en la frescor i la calma de la nit.
Una dia, després d’un eclipsi, una bruixa gelosa de la lluna, esperant poder enamorar algun dial’imponent sol...
Encanteri que la transforma en una nena.
La lluna baixa en forma de nena.
L’estel fugaç la segueix.
Cada nit, la lluna observa un lloc diferent del món.
Un dia, quan es feia denit, la Lluna es va fer velleta, va tancar els ulls plàcidament esperant a somiar amb un d’aquest llocs meravellosos, aquella nit darrera d’un núvol blanc com el cotó que l’havia fet baixar del celestrellat, va aparèixer una llum molt brillant que feia escórrer raigs de llum per tota la Terra. Aquella nit, els animals mig adormissats es van reunir dalt del turó més alt i mica en mica, el núvoles va apartar i va aparèixer de nou la lluna de veritat, ja no era un somni.
A partir d’aleshores, tots els humans quan pensen en algú estimat miren la lluna i imaginen com la seva llum els il·luminaen algun racó del món.
De tant en tant, fins i tot, es pot veure l’estel fugaç com balla content pel cel acompanyat d’altres estels... que contemplen l’espectacle de la lluna, que espera l’eclipsiper trobar-se amb el seu estimat, el sol.
REPERTORI CONCERT – GUIÓ (ordre rel.)
1. Els somnis de la lluna – Introducció (guió).

2. No ni nó – la mare li canta a la lluna, imaginant les...