Magnetisme

HISTÒRIA DELS IMANTS

Els inicis del magnetisme i del coneixement dels imants es remunten a l’edat antiga, concretament a l’antiga Grècia. S’explica, que un pastor anomenat Magnes va descobrir els primers minerals amb propietats magnètiques mentre estava controlant el seu ramat en una de les muntanyes del nord de Grècia anomenada Magnetita. El pastor, estava caminant, quan de sobte, els clausde les sabates i la punta del seu bastó (que eren metàl·liques) se li varen enganxar en una enorme roca de color negrós. Així doncs que va ser el primer home que es coneix que hagi experimentat amb el magnetisme. Però deixant de banda la llegenda, no se sap amb exactitud què varen ser primer, si el nom del mineral, el nom del pastor o bé el de la muntanya.
El descobriment de la magnetita i laseva capacitat d’atraure certs tipus d’objectes (els antics no coneixien els materials que era capaç d’atreure la magnetita per això no ho concreto), no només va ser un fenomen de Grècia, sinó que també a Xina es van trobar jaciments del mateix material, tot i que no se’n cap història.
Després de la gran troballa, molta gent es va començar a interessar pel tema. No obstant els esforços dedicats adescobrir les seves propietats, la magnetita no va ser considerada un material que atreia a objectes ferromagnètics, doncs es creia que era una pedra màgica. Així doncs, la magnetita la varen fer servir mags, bruixots i tot tipus d’estafadors per tal de treure’n un profit propi. Entre les múltiples funcions que se’ls va atribuir, s’hi troben: reducció del dolor i molèsties doloroses, tractaments permals específics, per alleujar el mal de cap, per reduir el cansament(donar vitalitat), per tractar la depressió, per problemes de gota,... tots aquests remeis i tractament mitjançant la magnetita es recullen en un llibre d’un metge del s.XVI, en què també explica que el mineral conté molts secrets, a més, també comença a entreveure que la terra actua com un imant gegant.
A partir d’aquestmoment, diversos filòsofs, ja començats a ser considerats científics, van deixar de banda el fenomen del magnetisme com a una cosa màgica i s’hi van centrar com a un procés objectiu i comprovable. El primer a realitzar aquest pas va ser William Gilbert, que el 1600 va demostrar que la terra es comportava com un imant gegant i també va descobrir que escalfant un imant, aquest perdia el seu potencial peratreure objectes. No obstant aquest gran pas per a la societat occidental, per a la societat oriental no era res de l’altre món, ja que ells ja tenien brúixoles des del s. IX. És més, es parla, que en la societat Olmeca (d’Amèrica) ja utilitzaven brúixoles des de l’any 1000 aC però no se’n tenen proves clarividents.
Ja al s. XVIII Hans Christian Oersted,amb la col·laboració de André-Marie Ampèr,varen descobrir que l’electricitat i el magnetisme tenien una relació directa. Van adonar-se, que al passar corrent per un cable elèctric, aquest creava un camp magnètic al seu voltant. Aquest gran pas per a la societat, el varen fer mitjançant un experiment molt senzill, van posar una brúixola sobre un circuit elèctric i va observar que la brúixola no marcava el nord, sinó que senyalava ladirecció del corrent elèctric.
Aquest avenç en el coneixement sobre la relació entre magnetisme i electricitat, va permetre a Willliam Sturgeon fer un altre pas per al coneixement humà. Va crear el primer electroimant. Ho va fer amb una ferradura com la dels cavalls, doncs la va agafar i hi va enrotllar cable al seu voltant. Llavors va connectar el cable a la corrent i va demostrar a la gent que laferradura es convertia en un fort i potent imant, que només anava quan es distribuïa corrent elèctric.
Amb el descobriment dels electroimants, es va fer un gran pas endavant pel que fa a l’energia que es pot treure dels imants, cosa que varen aprofitar diferents científics per crear els seus propis generadors elèctrics, com ara Pixii, Pacinotti o Gramme, però el que va fer el millor model va ser...