Mai no és tothom content

MAI NO ÉS TOTHOM CONTENT
Quan tornes a ta cambra eixint del ball,
hi ha un turment i un delit, a la vegada;
el cruixit de la seda abandonada
i el llampegueig de joia del mirallLocalització: Aquest poema pertany al llibre “La paraula en el vent” de Josep Carner del 1913 i concretament a la part de poesia amorosa. Aquest llibre significa un canvi en latrajectòria de Carner, segurament per algun desengany amorós i ens presenta una poesia més sentida i més dolguda que en les seves anteriors obres.
Temàtica: A partir de la sentencia del títol elpoeta ens presenta un joc literari basat en la personificació en la qual ens expressa el seu desig amorós d’una forma delicada i culta.
El punt de vista narratiu del poema és internperquè l’autor ens expressa els seus sentiments i pensaments.
L’espai on passa el poema és la cambra de la noia que torna del ball.
El temps intern de aquesta composició és d’uns minuts.Gènere: És un text poètic, específicament un quartet aïllat.
Anàlisi fonètic: Els quatre versos dels que consta el poema són hendecasíl·labs, la rima és consonant i l’esquema mètric ésABBA.
Anàlisi morfològic: En aquesta composició dominen els substantius. Destaquen els abstractes que ens situen a l’estat d’ànim del poeta.
Anàlisi lèxic: Carner utilitza unllenguatge culte en aquest poema i això ho podem observar a l’ús de mots com ara turment o delit.
Anàlisi sintàctic: La sintaxi és simple encara que el poema comença amb una subordinadatemporal.
Figures retòriques: Al segon vers trobem una antítesi: “hi ha un turment i un delit”, ja que diu seguits dos elements oposats i més endavant veiem la personificació del mirall.Conclusió: En conclusió ens trobem davant d’un text líric de temàtica amorosa amb un lèxic culte i refinat però que al mateix temps és precís i clar, no costa seguir el que passa.