malària

Història + simpotomes
En Ruben té 11 anys, i en un joc de la tele va guanyar un viatge a Zambia amb la seva família. En Ruben i el seu pare dormien a la mateixa habitació, però el petit es moutant que es va sortir de la mosquitera. Al matí següent, en Ruben tenia mal de cap, va començar a tenir febre, calfreds, molta tos, diarrea i vómits.
Van anar al metge de la capital i li van detectarels simptomes més greus d'una malatia anomenada malària, produia per la picadura d'un mosquit del gènere Plasmodium.

Diagnòstic
La malària no es pot detectar sota l'ausencia de proves allaboratori.
La confirmació del diagnòstic es fa per la demostració dels paràsits del paludisme a la sang. Poden ser necessaris els estudis microscòpics repetits cada 12 a 24 hores, per la variació del nombrede paràsits en sang perifèrica,. Fins i tot, de vegades, no es pot demostrar la presència de paràsits en els frotis de pacients que han estat tractats en data recent o que estan sota tractament i aixòels pot causar la mort.









Tractament
El tractament de les persones infectades de malària és molt importat per evitar que actuïn com a font d'infecció per als mosquits. A les zonesendèmiques és d'especial importància, prendre mesures per evitar que els mosquits piquin als malalts (mosquiteres, repel·lents, etc).

Quan un pacient que prové d'una zona palúdica té febre, calpreparar i estudiar una gota gruixuda i un frotis de sang tenyits amb Giemsa per confirmar el diagnòstic i identificar l'espècie del paràsit.

Els pacients amb paludisme greu i els que no poden prendremedicació per via oral han de rebre tractament antipalúdic per via parenteral.
Quan hi ha dubtes sobre la possible resistència del paràsit infectant, s'ha d'administrar quinina o quinidina. Actualmentes recomanen les teràpies combinades amb artemisina (TCA).

Tractaments futurs
Hi ha molts motius pels quals en l'actualitat no disposem d'una vacuna contra la malària.
El primer motiu és...