Malabarismes
Páginas: 7 (1732 palabras)
Publicado: 25 de febrero de 2012
INTRODUCCIÓ
...
1
La recepció de l'obra de William Shakespeare no ha pas tin gut sempre el reconeixement que podem comprovar que té avui dia, no solament en el món angloparlant, sinó també a t¿ts aquells palsos del món suficientment afortunats per po der-se permetre el ritme constant d'una bona activitat teatral. Cada dia es representen obres seves arreu del món; els assaigs sobre elseu teatre estan firmats pels millors especialistes de la teoria literaria i també pels grans escriptors, Per raons més clarament visibles que les adduldes per Harold Bloom, que són una mica torturades de sintaxi i boiroses de sentit, avui si tuem Shakespeare al centre del canon, com a punt de referen cia a partir del qual establim els altres valors. L'opera ha sen tit una forta atracció cap alseu teatre: trenta obres seves han estat convertides en drames musicals i, d'algunes, se n'han fet moltes versions. De Romeo i Julieta, per exemple, hi ha trenta vuit operes de diferents compositors. A 1'hora de buscar temes a les obres de Shakespeare, el ballet tampoc no es queda enre re; per no posar més que un exemple, la versió, també de Ro meo i Julieta, de Prokofiev, amb la coreografia deKenneth McMillan, és una pe~a que brillara per sempre amb llum pro pia. El sete art no és cap excepció: els directors ~e cinema han fet i continuen fent, cada vegada més, periodiques incursions al teatre de Shakespeare, fenomen que potser com cap altre n'ha incrementat el nombre de lectors i ha redult la crisi de bons guionistes cinematografics. 1, finalment, si examinem les edicions de lesseves obres, veurem que es multipliquen més i
7
més, i actualment es publiquen amb uns complements crítics que en faciliten enormement la lectura. Segurament Shake speare no havia ocupat mai un lloc tan imponant com el que ocupa en el món de finals del segle xx i comen~aments del XXI. Pero, si un lector del segle XVIII pogués observar la popula ritat que té i la devoció que li tenim, segur queli costaria d'en tendre-ho. Ni els lectors ni els escriptors del XVIII estaven gaire disposats a acceptar uns drames que no respectaven cap regla coneguda i que, en conseqüencia, es movien amb una llibertat mai vista fins aleshores. Si el segle XVIII no va ser un segle gaire receptiu a les obres de Shakespeare, el XIX, amb la vinguda del romanticisme, va alterar el panorama: alliberada deIsprejudicis anteriors, la gent del XIX va ser capa~ de veure que el valor de Shakespeare era més gran que no s'havien pensat els seus pre decessors i que es trobaven davant d'un veritable geni, no tan soIs pel dornini del llenguatge sinó també per la immensa hu manitat que aquest llenguatge era capa~ de capturar. Els lectors del segle XIX també van comen~ar a intuir que els seus textos estransformarien en el punt de referencia més ah de l'an drama tic universal. No tots, és ciar; només la gran majoria; les excep cions, ni que fossin il.lustres, com és el cas de Tolstoi, no feien més que confirmar la regla. Pero a aquests mateixos lectors del segle XIX, per contra, els va costar d'entendre els Sonets. Un deIs critics més il·lustres i perceptius d'aquell temps, William Hazlitt, que va mostrartanta clarividencia per interpretar i ex plicar els valors del teatre de Shakespeare, no es va mostrar gai re entusiasta davant deis Sonets. No va ser fins al segle xx que la crítica i els lectors es van adonar que, si, de Shakespeare, només en tinguéssim els So nets, ja n'hi hauria prou perque el consideréssim un deIs grans entre els grans. Una de les raons que explicaria per que ac tualmentsom més capa~os d'entendre els Sonets de Shake speare és analoga a la que va permetre al segle XIX entendre'n
8
el teatre: la perdua dels prejudicis del segle anterior. Entre els prejudicis que hem perdut nosaltres, respecte al XIX, hi ha la consideració positiva que fem de l'estetica barroca: no pensem que aquesta estetica sigui cap impediment per arribar al món imaginatiu que cada obra...
...
1
La recepció de l'obra de William Shakespeare no ha pas tin gut sempre el reconeixement que podem comprovar que té avui dia, no solament en el món angloparlant, sinó també a t¿ts aquells palsos del món suficientment afortunats per po der-se permetre el ritme constant d'una bona activitat teatral. Cada dia es representen obres seves arreu del món; els assaigs sobre elseu teatre estan firmats pels millors especialistes de la teoria literaria i també pels grans escriptors, Per raons més clarament visibles que les adduldes per Harold Bloom, que són una mica torturades de sintaxi i boiroses de sentit, avui si tuem Shakespeare al centre del canon, com a punt de referen cia a partir del qual establim els altres valors. L'opera ha sen tit una forta atracció cap alseu teatre: trenta obres seves han estat convertides en drames musicals i, d'algunes, se n'han fet moltes versions. De Romeo i Julieta, per exemple, hi ha trenta vuit operes de diferents compositors. A 1'hora de buscar temes a les obres de Shakespeare, el ballet tampoc no es queda enre re; per no posar més que un exemple, la versió, també de Ro meo i Julieta, de Prokofiev, amb la coreografia deKenneth McMillan, és una pe~a que brillara per sempre amb llum pro pia. El sete art no és cap excepció: els directors ~e cinema han fet i continuen fent, cada vegada més, periodiques incursions al teatre de Shakespeare, fenomen que potser com cap altre n'ha incrementat el nombre de lectors i ha redult la crisi de bons guionistes cinematografics. 1, finalment, si examinem les edicions de lesseves obres, veurem que es multipliquen més i
7
més, i actualment es publiquen amb uns complements crítics que en faciliten enormement la lectura. Segurament Shake speare no havia ocupat mai un lloc tan imponant com el que ocupa en el món de finals del segle xx i comen~aments del XXI. Pero, si un lector del segle XVIII pogués observar la popula ritat que té i la devoció que li tenim, segur queli costaria d'en tendre-ho. Ni els lectors ni els escriptors del XVIII estaven gaire disposats a acceptar uns drames que no respectaven cap regla coneguda i que, en conseqüencia, es movien amb una llibertat mai vista fins aleshores. Si el segle XVIII no va ser un segle gaire receptiu a les obres de Shakespeare, el XIX, amb la vinguda del romanticisme, va alterar el panorama: alliberada deIsprejudicis anteriors, la gent del XIX va ser capa~ de veure que el valor de Shakespeare era més gran que no s'havien pensat els seus pre decessors i que es trobaven davant d'un veritable geni, no tan soIs pel dornini del llenguatge sinó també per la immensa hu manitat que aquest llenguatge era capa~ de capturar. Els lectors del segle XIX també van comen~ar a intuir que els seus textos estransformarien en el punt de referencia més ah de l'an drama tic universal. No tots, és ciar; només la gran majoria; les excep cions, ni que fossin il.lustres, com és el cas de Tolstoi, no feien més que confirmar la regla. Pero a aquests mateixos lectors del segle XIX, per contra, els va costar d'entendre els Sonets. Un deIs critics més il·lustres i perceptius d'aquell temps, William Hazlitt, que va mostrartanta clarividencia per interpretar i ex plicar els valors del teatre de Shakespeare, no es va mostrar gai re entusiasta davant deis Sonets. No va ser fins al segle xx que la crítica i els lectors es van adonar que, si, de Shakespeare, només en tinguéssim els So nets, ja n'hi hauria prou perque el consideréssim un deIs grans entre els grans. Una de les raons que explicaria per que ac tualmentsom més capa~os d'entendre els Sonets de Shake speare és analoga a la que va permetre al segle XIX entendre'n
8
el teatre: la perdua dels prejudicis del segle anterior. Entre els prejudicis que hem perdut nosaltres, respecte al XIX, hi ha la consideració positiva que fem de l'estetica barroca: no pensem que aquesta estetica sigui cap impediment per arribar al món imaginatiu que cada obra...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.