Malaltia crohn

 Definició de la malaltia

La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria intestinal crònica que pot afectar qualsevol lloc del tracto digestiu. L'àrea que presenta la malaltia amb una major freqüència és l'ileon terminal i el cec, però pot afectar únicament al recte i també però no tant freqüent per manifestar-se’n l'orofaringe. No és comú que afecti al recte però un 60% del pacients ambaquesta malaltia amb afectació còlica, presentin malaltia rectal, fundamentalment quan s'associa a malaltia fistulosa perianal. La malaltia de Crohn presenta habitualment una inflamació segmentària el que significa que existeixen àrees de l’intestí que estan afectades i que tenen una longitud variable. A més a més aquesta inflamació és asimètrica al llarg de la circumferència del tracte digestiu ide li diferents localitzacions de la malaltia. La malaltia de Crohn és una malaltia transmural, per tant, d’inflamació afecta a tot l’espessor de la paret intestinal, des de la mucosa fins la vessant de la serosa que recobreix l’intestí. La paret intestinal és troba engrossida amb afectació de la submucosa, la muscularis pròpia, la subserosa i el greix mesentèrica. En estar afectat el greixmesentèrica, aquesta envolta parcialment l’intestí, al menys el 50%, per li seves cares anterior i posterior, a partir de d’inserció del mesenteri en el mateix. Aquest fenomen és coneix per el nom d''embolcall gras' ' (fat wrappping), és específic de la malaltia de Crohn i no s'ha descrit en la Colitis Ulcerosa. L' afecció transmural pot tenir com complicació l’aparició de fístules, abscessos iestenosi. Les fístules és defineixen com comunicacions anormals entre llum de l’intestí i mesenteri ( fistules ceges), entre asos intestinals, amb altres vísceres buides, amb la paret abdominal i amb la pell. Els abscessos intraabdominals els presentin fins un 25% del pacients amb malaltia de Crohn i habitualment és corresponen amb perforacions cobertes a l’adherir-se la serosa inflamada a la serosanormal provocant d'aquesta manera una perforació continguda. L'estenosi és defineix com un estrenyiment de la llum de l’intestí degut al procés inflamatori, per engrosament circular de la paret intestinal associat als canvis cicatricials deguts a la malaltia de llarga evolució. És més difícil diferenciar entre una estenosi fibrosa cicatricial o una estenosi inflamatòria, llevat d'en casos en els queés produeix una resposta al tractament antiinflamatori de la malaltia de Crohn o després de l’anàlisi de la peça quirúrgica.
La característica histològica clavi en la malaltia de Crohn és la troballa de granulomes no caseïficant-les en l'estudi microscòpic, encara que és important recordar que les granulomes no són patognomòniques de la malaltia de Crohn. És pot trobar en altres processospatològics, fundamentalment en inflamacions per Campylobacte o Yersinia i fins i tot en els colitis secundaries o fàrmacs. Una Granuloma és defineix com un conjunt de cèl·lules epitelioides, macròfags i limfòcits, habitualment cèl·lules T . Les cèl·lules epitelioides és formin a partir de macròfags que adopta l'aspecte de cèl·lules grans, com cèl·lules epitelials, amb un citoplasma pàl·lid i abundant i unsnuclis grans i ovalats, disposats en acùmuls. La necrosi central i la caseïficació són rares i la seva presència és ha d'alertar sobre la possibilitat d'una tuberculosi. Altres troballes histològics, menys específics de malaltia de Crohn, són la presència de distorsió de la crispta de forma discontínua, i la presència d'inflamacions discontínua sempre i quan la malaltia no hagi sigut tractadaprèviament amb fàrmacs.
Simptomes de la malatía
Els símptomes de la malaltia de Crohn són molt pareguts als d'altres malalties intestinals. Abans que és manifesten als símptomes intestinals és donan una sèrie de símptomes constitucionals durant un llarg temps, com malaltia articular, febre, perdua de pes progresiva....
Però els principals símptomes i mes freqüents són els següents:
Dolor...