malalties psicosocials
Les malalties psicosocials són desequilibris que provenen de l’estil de vida en el qual l’estrès crònic, és a dir, l’agressivitat, angoixa, etc, provoquen símptomes o malalties com ara els trastorns alimentaris i els adaptatius, la depressió, la fatiga crònica o la síndrome de Burn-out, entre d’altres.
Actualment, un 10% de la població espanyola pateixdepressió, un altre 10% pateix estrès i s’estima que l’any 2020 a la Unió Europea les malalties psicosocials seran la tercera causa de mort, després de les malalties coronaries (algunes de les quals es desenvolupen per els trastorns psicosocial) i la primera causa d’incapacitat laboral.
Els trastorns psicosocials afecten sense distingir entre gènere i edat a un nombre important de la població. Peròhi ha col•lectius que en són més vulnerables: els professionals d’atenció a les persones i/o amb una forta càrrega de responsabilitat, les persones amb situacions de crisi personal, les dones, les persones grans , la infància o les persones nouvingudes.
Aquestes dades evidencien que actualment els trastorns psicosocials representen un problema de salut pública de considerable magnitud.
2.1.Factors de risc psicosocials
Un factor de risc és qualsevol característica o circumstància detectable d’una persona o un grup de persones, que està associada a un augment de la probabilitat de patir, desenvolupar o estar especialment exposat a un procés mòrbid. Aquests factors de risc poden ser biològics, ambientals, físics, químics, econòmics, psicològic... Sumant-se els uns amb els altres podenaugmentar l’efecte aïllat de cada un d’ells.
Ara bé, els factors psicosocials són les característiques de les condicions del treball i, sobretot, de la seva organització, que afecten a la salut de les persones a través de mecanismes psicològics i fisiològics.
La relació entre la organització del treball i la salut no és tan evident com la que existeix entre altres factors de risc (per exemple elsoroll) i la salut. Els efectes de la organització del treball són més difícils de detectar, i es manifesten a través de processos psicològics que inclouen diversos aspectes de la salut, tan física com mental i social.
Les investigacions han aportat fins ara una gran evidència de l’efecte que els factors laborals psicosocials tenen sobre la salut i el benestar. Entre aquests, hi destaquen elbaix control sobre el contingut de la feina, les altes exigències psicològiques, la manca d’ajuda social dels companys i dels superiors, i la falta de compensacions i recompenses.
El control sobre el contingut de la feina el podem dividir en dos parts: la oportunitat de desenvolupar les habilitats pròpies (en el sentit d’obtenir i millorar les capacitats per realitzar les feines i tenir laoportunitat de dedicar-se a allò que millor es sap fer) i autonomia, la capacitat de decisió davant les feines pròpies o les d’equip i/o departament. És també important el control sobre els temps de descans i el ritme de treball.
Les exigències psicològiques poden ser quantitatives i qualitatives. Quan parlem de les quantitatives, ens referim al volum de treball i el temps de que es disposa perfer-lo. Les d’aspecte qualitatiu, són aquelles que impliquen emocions i sentiments, (com són totes les feines que estan de cares al públic) o treball cognitiu (que requereixen un gran esforç intel·lectual).
El suport social el definim com a l’ajuda que es rep per part dels companys i els superiors a l’hora de dur a terme la feina. Les situacions més negatives per la salut es caracteritzen per teniraltes exigències psicològiques i poc suport social.
La falta de recompenses o compensacions. Considerarem tres punts, el control de l’estatus, l’estima i el salari. Per control d’estatus ens referim a l’estabilitat laboral, els canvis no desitjats, la falta de perspectives de promoció i la realització de tasques que estan per sota de la pròpia qualificació.
L’estima inclou el respecte y el...
Regístrate para leer el documento completo.