Maltracte A Les Dones

La caiguda d’Eva
L’abús de poder, la discriminació de les dones
L’abús de poder he fet part de la cultura i ha sigut la forma d’expresio de l’home en la societat des dels principis de la humanitat. Des dels principis de la humanitat les diferències han sigut la base per crear supostes inegualtats: les races, el color, la clase social, el gènere...

“A l'apartament veí escolto crits, de vegadescops ...
Algunes nits, quan la porta es tanca de cop, sento les seves llàgrimes.
La veig per les escales: sombra fràgil i espantada, llisca silenciosament pels passadissos. Torno la mirada. Jo no anire a preguntar per ella a la seva porta, el que pasa entre la gent a casa seva no es cosa meva”.

Senyores i senyors, vostè mateix, heu tornat alguna vegada la mirada? No heu desitjat mai anar a casa,sense escoltar res? Preferir no sabeur’n res?
No obstant això, aquí tothom, joves i vells, som conscients que la violència domèstica existeix. Dolenta i perversa, està vinculada a l'íntim i el secret. Massa sovint tabú, és incòmode per a la societat.
Però, pel nom d'aquest malestar, podem passar per alt que avui a Espanya, un pais democratic basat en la igualtat , una dona mor cada 3 dies a mansdel seu company? I cada vegada, senyores i senyors, cada hora, una dona és objecte d'abús verbal, psicològic o sexual.
Més enllà de les fronteres dels diners, més enllà de la raça i la cultura, la situació de violència que tractare d’illustrar aquí, amb les paraules, és alarmant.
Si la violència domèstica existeix, el nostre país no es salva, ni de bon tros. I les xifres donen mal de cap. Al 2007,166 dones havien mort a mans dels seus companys. Un 60% més que el 2006. 410.000 dones van informar haver estat víctimes de violències, i 130.000 han estat reconegudes víctimes de violació.
Però les xifres no ho diuen tot.
Massa víctimes tenen por de parlar, moltes dones encara tenen por d'obrir-se als altresi contar el drama que viuen cada dia. Llavors, ¿quina és la raó d'aquest silenci?Simplement la por, senyores i senyors, la por a la vergonya,a la venjança, al conflicte, la por de no ser capaç de fer front fora de la parella. Però aquesta por està associada principalment als molts mites que abunden. Qui no ha sentit parlar en la realitat, cuan es comenten aquests fets : "Si hi s’ha deixat fer, és que li ha d'agradar" ,"La va colpejar? Això pot ser cert, però què és el que vols, estracta d'entorns desfavorits, ell és un alcohòlic... Així que és complicat ... '
Raonablementesteu segurs que nomes estem parlant de conflictes familiars? Podem explicar la violència només per problemes de medi ambient, d'educació o de mala sort? Desde quin punt comencem a parlar violència domèstica?
Cal reconèixer que la violència domèstica està cada vegada més mediatitzda.Associacions alertensovint sobre aquesta qüestió i accions conscièncien sobre aquest malestar.
Però tot i això, la violència contra la dona en la parella segueix sent poc clara i massa sovint subestimada.
Sense cap dubte, és difícil definir la violència domèstica.
Es un fenomen que apareix insidiosament. La víctima poques vegades té en compte la dominacio del seu company i a la primera bufetada, és gairebé massatard.
Al principi, la comunicació verbal tendeix a desaparèixer. Les mirades superiors, els somriures irònics i llargs silencis comencen per torturar a la víctima. Llavors, les paraules tornen. Agressives, insultants. Els gestos que les acompanyen són ràpids, de vegades molt dolorósos. A poc a poc, la dona s’adaptara al seu comportament, als seus humors, per tal d'evitar les molèsties. S'adaptarà ales seves necessitats, s’ ajustarà els seus estats d'ànim i anularà el seu propi comportament, la seva personalitat. Amb el temps, la por augmentarà, així com la paràlisi i la impotència. La víctima és sempre una reacció als actes del company i té un sol desig: per evitar conflictes. Fins i tot esta obligada, per tal d'escapar-hi, a perdre el sentit de l'existència.

La violència comenca per...