mama

Objectius:
- Analitzar la velocitat d’acció d’un enzim en funció de la seva concentració
- Treballar els conceptes de concetració, dilució, prova de control, etc.

Hipòtesi:
A més concentraciód’enzim la velocitat augmentarà, ja que s’augmenta la probabilitat que una molècula de substrat es trobi amb una d’enzim i es dugui la reacció i com a resultat s’obtindrà el producte.Introducció:
El conducte pancreàtic dels pacients que tenen fibrosi quística freqüentment queda bloquejat, reduint o fent impossible de tot l’alliberament d’enzims pancreàtics a l’intestí prim.
L’objectiud’aquesta activitat és investigar l’efecte de la reducció de la concentració d’enzim sobre la reacció que catalitza.
L’α- amilasa, és un enzim secretat per les glàndules salivals i pel pàncreas quecatalitza la hidròlisi del midó, principal molècula de reserva de les plantes. El midó és una molècula de reserva de les plantes. El midó és una molècula composta per dos tipus de cadenes: l’amilosa, unacadena lineal formada per residus de glucosa units per enllaços α-1-4; i l’amilopectina, cadena ramificada, que a part dels enllaços α-1,4 entre els residus de glucosa, de tant en tant, presenta unenllaç α-1,6, causant de la ramificació. L’enzim hidrolitza els enllaços α/1,4, originant i α-dextrina .

Donat que més de la meitat dels carbohidrats que ingerim estan constituïts per midó, ésevident que l’activitat, correcte, de l’ α-amilasa és imprescindible.

Una manera molt fàcil de seguir l’activitat de l’α-amilasa sobre el midó, és utilitzant lugol com a indicador. El lugol és unreactiu format per Iode i Iodur potàssic, quan afegim unes gotes en una solució que conté midó, aquesta pren ràpidament una coloració violeta. No es tracta d’una reacció química, sinó que la molèculade Iode té la mida justa per col·locar-se a les hèlix que forma la cadena d’amilopectina. Si aquestes hèlix desapareixen, com passa en la hidròlisi del midó, la coloració violeta desapareix....