mancocomunitat

La Mancomunitat de Catalunya I la seva obra (1914-1923)
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà lesquatre diputacions catalanes: Barcelona,Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, vaadquirir una gran importància política, representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
Va serpresidida per Enric Prat de la Riba durant l’any 1914 fins al 1917 i un cop mort aquest, va ser presidida per Josep Puig i Cadafalch durant 1917 fins a 1923, militants tots dos dela Lliga Regionalista, es va convertir en un ens bàsic que va contribuir a modernitzar un país.
L’obra de la Mancomunitat es pot dividir en tres períodes, determinats per lespresidències corresponents: la primera, encapçalada per l’impulsor principal, Prat de la Riba, la segona per Josep Puig i Cadafalch i la tercera amb la institució intervinguda per la Dictadura,amb la presidència d’Alfons Sala i Argemí.
La vida de la Mancomunitat va ser força precària, ja que fins al 1918 no va començar a rebre els primers pressupostos propis, finsaleshores va haver de viure dels de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona, que també dominaven els catalanistes. D’altra banda la seva posada en marxa va coincidir pràcticament ambl’inici de la Gran Guerra i amb la profunda crisi dels anys immediatament posteriors al gran conflicte. Malgrat les dificultats del moment, els responsables de la Mancomunitat, amb boncriteri van ser capaços d’impulsar importants iniciatives encaminades a la reforma i modernització de les infraestructures i els serveis educatius i culturals de Catalunya.