Mancomunitat

Tornarem a vèncer. La mancomunitat

La bonança econòmica de la segona meitat del segle XIX a Catalunya, la Renaixença cultural i el modernisme van promoure una generació d'intel·lectuals,burgesos i tècnics amb una mentalitat catalana i europeista. Els catalans tenien com a model París, Londres o Roma, aquí fou quan començà un procés d'independència cultural. Era una generació optimista ipotent a això provocar una societat civil d'un fort sentiment catalanista.
La mancomunitat començà amb la llei de regiment local de Maura, com a una gestió administrativa que no clítica la políticaespanyola. La primera forma institució de govern democràtic que agrupà les quatre diputacions catalanes Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida viscuda a Catalunya es crea el 6 d’abril de 1914. Aquell anyes funda la Mancomunitat de Catalunya, liderada per Enric Prat de la Riba, com a president de la Diputació de Barcelona, membre de la Lliga Regionalista.
En canvi el senat no ho va aprovar-la i elcongrés si ho va fer però no completament. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials. Responia a una llarga demanda històrica dels catalans, la federació de lesquatre diputacions catalanes, per la devolució de les antigues Corts Catalanes. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de lesdiputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens bàsicque va contribuir a modernitzar un país duent a terme una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També...