mandel i king



Nelson Rolihlahla Mandela 
(Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918) és un polític sud-africà, actualment retirat, que va ser un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d'apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.Nelson Mandela és membre del Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) des del 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsaven. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccionsdel 1948. L'ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l'ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l'Agència Central d'Intel·ligència estatunidenca (CIA), fou condemnat a cadena perpètua depresó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d'un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per a la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik deKlerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixa de banda una mica la lluita contra el sida, molt present a Sud-àfrica  Després d'un únic mandat, esretirà de la vida política activa.
Posteriorment va remprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i avui és una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels Drets Humans.
Ha estat casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals ha tingut un total de sis fills. És un apassionat de la música clàssica, d'autors com Georg FriedrichHändel o Piotr Ilich Txaikovski


Resistència no violenta
El 1944 Nelson Mandela va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), un moviment de lluita contra l'opressió i abús que patien els negres de Sud-àfrica  i fundà la “Lliga de joventut de l'ANC” amb Walter Sisulu i Oliver Tambo, que seria al grup dominant dins de l'ANC, amb una ideologia orientada al socialisme africà:nacionalista, antiracista i antiimperialista. La formació juvenil incita a les accions de massa per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que s'uniforma sobre el conjunt de les 4 províncies des de la fundació el 1910 de la Unió Sud-africana. Des de 1913, la Nativa Land Act («llei sobre la propietat predial indígena») prohibia als Africans de ser propietaris deterres fora de les «reserves indígenes» existents, un 7% de la superfície total de la Unió sud-africana va ser atribuïda als Negres.  Aquesta llei provocà l'expropiació de nombrosos pagesos independents negres i la constitució d'un proletariat agrícola. El 1923, la llei sobre les regions urbanes indígenes (natives urban areas act) va introduir la segregació residencial oferint la flexibilitat alsmunicipis per poder crear barris reservats als negres i a limitar la seva urbanització.  El 1936, la llei sobre la representació dels indígenes (Representation of Natives Act) suprimeix els Negres de les llistes electorals comunes de la província del Cap per inscriure'ls en llistes separades per tal d'escollir tres diputats blancs representant els seus interessos al parlament i institueix...