Mandela poderoso










































Victor Pérez –Pallarès Setó 4 C ESO
El sistema d’Apartheid a Sud-àfrica:

Els legisladors colonials britànics introduïren una nova legislació a la Colònia del Cap i la Colònia de Natal durant el segle XIX que preteniaregular els moviments migratoris des de les regions tribals fins a les colonitzades, ocupades pels blancs i els coloured, governades pels britànics. Les lleis s'aprovaren no només per restringir el moviment dels negres cap aquestes àrees sinó també per prohibir el moviment d'un districte a un altre a tots aquells que no tenien una autorització firmada. Als negres no se'ls permetia sortir al carrerdurant la nit en aquestes colònies i havien de dur els seus passis sempre a sobre.

L'apartheid va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès. La segregació racial a Sud -Àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà desprésde les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. Elgovern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors.

Algunes de les lleis que es van imposar, van ser:

1. Llei de Prohibició de Matrimonis Mixts No 55 de 1949: Es va prohibir els matrimonis entre blancs i persones d'altres races. Des de 1946 fins que es va aprovar aquesta llei van ocórrer tan només 75matrimonis mixts i 28.000 matrimonis blancs.
2. Llei d'Àrees de Grup No 41 de 1950: Va portar a la separació física entre races al crear àrees residencials dedicades exclusivament per a cada grup ètnic. Va suposar la mudança forçosa de gent que vivia en el lloc "equivocat".
3. Llei de Natius No 62 de 1952: Coneguda com la Llei de Passada, va prohibir el simple desplaçament físic dels negres des deles zones rurals a les ciutats. Per a això es requeria permís previ de les autoritats.
4. Llei de Serveis Públics Separats No 49 de 1953: Aquesta llei va forçar la separació de l'espai d'ús dels serveis públics, destinant àrees reservades als blancs i unes altres per als no blancs. Això va buscar eliminar el contacte entre els blancs i altres races.
5. Llei de Natius No 66 de 1956: Va negar alsnegres el recurs de peticionar i exercir accions legals en les corts en cas de ser expulsats dels seus habitatges i ubicats forçosament en altres àrees del país.


Aquest sistema va començar el 1948 implantat per els colonitzadors anglesos i acabà el 1990.
L'ONU va crear un grup de treball per vigilar els progressos de l'apartheid i la situació racial a Sud-àfrica. Encara que les polítiquesracials del país foren un motiu de preocupació, la majoria dels països de l'ONU van coincidir a ressaltar que aquest era un assumpte intern, que quedava fora de la jurisdicció de les Nacions Unides.

L'abril de 1960, la posició conservadora que les Nacions Unides tenien sobre l'apartheid canvià arran de la Massacre de Sharpeville, i el Consell de Seguretat per primera vegada es posà d'acord en unaacció coordinada contra el règim d'apartheid, exigint el final de la segregació racial i la discriminació. Des de 1960 el Congrés Nacional Africà va iniciar una campanya de lluita armada per la que després s'enfrontaria a un càrrec de 193 actes de terrorisme a partir de 1961-1963, sobretot bombardejos i assassinats de civils.
Després de molt debat, de finals de la dècada de 1980 els Estats...