Manifest Per La Mobilització Del Pensament Silenciat

Manifest per la mobilització del pensament silenciat

Amb motiu del Fiair saturday 2015, fem públiques les nostres reflexions amb el següent manifest com expressió reivindicativa que resumeix la nostra idea d'art i la seva funció.

La funció de l'art:
L'art serveix per fer-nos més feliços. Per això és responsabilitat de tots. Donant per fet que tots, com a humans, som gestors de la nostracultura, encara que siga inconscientment, perquè tots vivim segons la nostra pròpia concepció del món, l'art ha de servir per a facilitar que la gent tinga llibertat de triar l'evolució de la seva pròpia cultura, sense generar una pseudocultura intelectualoide sense suport, condemnada a ser ridiculitzada, o almenys incompresa, lliure de l’esnobisme, sense renunciar a la qualitat, la genialitat il'inconformisme.
A més, l'art en la seva funció aconsegueix el plaer en l'espectador desenvolupant el gust per la contemplació artística. Alló subjectiu ha d'imperar en el món de l'art perquè el llenguatge artístic permet múltiples interpretacions; depenent de l'ull que ho veu, l'ull que tot ho ha vist i el que no veu res, el discurs artístic s'amplia.

L'art és cultura:
No es pot separar l'artcontemporani de la cultura històrica ni de la història de la cultura. No es pot fer cultura sense tenir una concepció de la mateixa críticament coherent i sense una consciència de la seva historicitat, sense tenir en compte les contradiccions de la nostra concepció amb altres concepcions, i tot sense ser anacrònics.
No contemplem altre concepte de la cultura que el sociològic, el que ens envolta conformala cultura a la qual pertanyem i, per això, rebutgem el concepte antropològic i vuitcentista de l'alta o baixa cultura i de supracultura o subcultura. L'art és cultura perquè és un mitjà expressiu i creatiu humà, no cal afegir més.

L'art és un acte intel·lectual i social:
L'activitat artística requereix del productor i del consumidor. En tots dos, en el creador i en el contemplador, l'obra estransmet per mitjà dels processos de l'experiència estètica, els descrits per Jauss: la poiesis (produció), la aisthesis (recepció) i la catharsis (comunició). Indubtablement sense aquests processos de producció i recepció de l'obra creada, l'experiència estètica per part de l'artista i de l'espectador arriba al convenciment de ser un acte intel·lectual i social.
La praxi artística no pot deixar deser en principi polèmica i crítica, com a exemple de superació de la manera de pensar.
L'art no s'ha de considerar només per la seva forma o en la seva representació, sinó pel seu valor, i el valor de la seva forma i representació és la raó per la qual és art. La concepció de l'art com una cosa posseïdora d'un valor intrínsec representa una visió essencialista; és a dir, el valor es considera comuna propietat essencial (que fa ser a l'obra d'art) i no com una propietat accidental o contingent (que pot o no tenir l'art). No obstant això, la gran majoria de les vegades aquesta conceptualització no s'efectua de manera explícita. Un exemple d'això és considerar, de manera implícita i tautològica, que l'art té valor per ser art. L'art no té valor per ser tal, sinó que ho és precisament pertenir valor. I a més aquest valor és múltiple i variable. I qui atorga aquest valor? No el mercat. No el crític. No l'artista. El valor l'atorga la societat, la gent. La qual cosa no contradiu que l'enteniment siga la base de l'intel·lecte.

L'art necessita difondre:
La difusió de l'art, el seu coneixement, és un fi principal de la creació artística. No és possible que res tinga una existència fora deles ments o éssers pensants que ho percep. L'art que no és conegut no té cap existència. Atribuir a l'art una existència independent de la valoració que un ésser humà tinga d'ell és una abstracció inintel·ligible.
Qualsevol manifestació artística en diferents disciplines i suport necessita de la difusió per arribar a l'espectador. La història, pel que fa a aquest procés, conclou amb una difusió...