manolo antropologia
Páginas: 2 (287 palabras)
Publicado: 22 de octubre de 2016
Segons l’estudi de l’ Institut Nacional d’Estadística corresponent al període 2001-2011 i publicat al desembre de 2013, l’increment de parelles de fet a Espanya haestat, en el període referit, d’un 249,5%).
El canvi de mentalitat i la falta de valors religiosos pot ser una de les explicacions d´aquest augment exponencial deaquest tipus d´unions per davant dels matrimonis tradicional eclesiàstics.
Respecte als matrimonis civils és possible que la gran volatilitat d´aquests en els darrerstemps facin a la societat buscar nous tipus de cohabitació i d´unions de parella menys burocràtiques i més fàcils de desfer.
Ara bé, aquest fenomen no ha fet a nivelllegislatiu que els governs es posin mans a l´obra per equiparar els drets d´aquest sector de la societat que decideixen organitzar-se familiarment de formaalternativa al matrimoni.
Temes com la pensió de viudetat encara ara estan a anys llum de equiparar-se en dret amb els matrimonis tradicionals.
És cert també, que a Espanyaper posar un exemple, cada comunitat autònoma regula de manera diferent la forma d´accés i de finalització, així com les condicions, drets i deures d´aquest tipusd´unió.
En moltes circumstàncies tot es complica quan la parella en qüestió és del mateix gènere, sent en molts casos un motiu encara de discriminació i debat per partd´alguns sectors polítics més aviat.
En definitiva, una vegada més la societat va per davant dels nostres polítics en adaptar-nos als nous temps i a les noves formesd´entendre la parella. Cal una reflexió més profunda de les noves necessitats i un anàlisi profund de cap a on van els temps per adaptar-nos abans a les noves realitats.
El canvi de mentalitat i la falta de valors religiosos pot ser una de les explicacions d´aquest augment exponencial deaquest tipus d´unions per davant dels matrimonis tradicional eclesiàstics.
Respecte als matrimonis civils és possible que la gran volatilitat d´aquests en els darrerstemps facin a la societat buscar nous tipus de cohabitació i d´unions de parella menys burocràtiques i més fàcils de desfer.
Ara bé, aquest fenomen no ha fet a nivelllegislatiu que els governs es posin mans a l´obra per equiparar els drets d´aquest sector de la societat que decideixen organitzar-se familiarment de formaalternativa al matrimoni.
Temes com la pensió de viudetat encara ara estan a anys llum de equiparar-se en dret amb els matrimonis tradicionals.
És cert també, que a Espanyaper posar un exemple, cada comunitat autònoma regula de manera diferent la forma d´accés i de finalització, així com les condicions, drets i deures d´aquest tipusd´unió.
En moltes circumstàncies tot es complica quan la parella en qüestió és del mateix gènere, sent en molts casos un motiu encara de discriminació i debat per partd´alguns sectors polítics més aviat.
En definitiva, una vegada més la societat va per davant dels nostres polítics en adaptar-nos als nous temps i a les noves formesd´entendre la parella. Cal una reflexió més profunda de les noves necessitats i un anàlisi profund de cap a on van els temps per adaptar-nos abans a les noves realitats.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.