Manoscrit Del Segon Origen

Quadern de la destrucció i de la salvació TT/I Vocabulari: • Pregonesa: qualitat de pregon, profunditat. • Car: introdueix una preposició en què hom explica la causa d'allò que ha estat dit en la preposició anterior. • Grimpaire: grimpador • Grimpar: enfilar−se ajudant−se amb les mans. • Bocons: mot emprat en l'expressió a bocons boca per avall. • Solc: senyal que deixa en l'aigua el pas d'unaembarcació. • Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment. • Esquinç: solució de continuïtat feta esquinçant. • Guèisers: brollador natural d'aigua calenta i de vapor d'aigua que sol aparèixer en les zones de volcans. • Apoplexia: extravació massiva de sang a l'interior de l'encèfal, provinent d'una artèria intracerebral. • Ací: indica el lloc en és la persona que parla. • Talús: inclinació opendent d'un terreny, d'un terraplè, del mur de contenció d'una muralla. • Arítmic: relatiu o pertanyent a l'arítmia. • Llur: possessiu que es refereix a la tercera persona del plural. • Sebollir: posar a la tomba un mort, enterrar−lo. • Erecte: vertical, dret. • Trespols: sostre d'una habitació. • Anorreà: anihilar. • Unanimitat: fet d'estar d'acord diverses persones, en el que fan o en el quepensen. • Cassigall: parrac. • Fabril: relatiu o pertanyent a les fàbriques o a la fabricació. • Pugnaç: inclinat a combatre, bel·licós, agressiu. • Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferro més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar−la. • Caveguet: eina més petita que un càvec, no té pues, la fulla és més curta i més estreta, i té el mànecmés curt. • Màuser: fusell de repetició • Envà: paret prima, feta amb maons posats de cantell, que separa les diverses habitacions d'una casa i no suporta cap pes. • Feréstega: que fa por. • Encetats: irritar la pell a causa d'un fregament continuat. • Malura: mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica. • Reialme: regne. • Jaç: es fa servir per designar el llitfamiliar. • Celístia: claror que fan els estels. • Adés: en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present. • Bròfec: astut, aspre grosser. • Tòfona: gènere de fongs subterranis de l'ordre de les tuberals en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment. • Eixorivir: deixondir. • Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té unaplanxa de ferri més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar−la. 1

• Malastruc: que té mala sort o que en porta. • Sofrença: sofriment. • Fonedissa: que desapareix o es fon fàcilment. • Qualque: algun. Resum: L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava d l'hort de casa seva quan es va trobar a dos nois que apallissaven al seu veí Dídac, només perquèes negre, i el van llençar a la reclosa. Quan de cop els dos nois van veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania, ella encarava poder veure'ls i es va llançar a l'aigua per salvar al Dídac; i n'hi havia tants que cobrien l'horitzó; eren platells voladors. Quan van sortir de l'aigua l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre, estava totdestruït, els dos nois estaven morts. És van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i va pensar que potser els seus pares també podien estar morts, així que va tornar a córrer. Casa seva estava mig derruïda, ella va veure que també estaven morts els seus pares, quan es va girar i va veure al Dídac, l'havia acompanyat tota l'estona quan ell li va preguntar que si els paresestaven morts; tots dos es van abraçar. Van pensar que estaven sols però, de cop van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac. Ells tenien moltes preguntes en el cap, però avans es van anar a vestir a la botiga de roba. Es van vestir i van pensar que farien, però avans anirien a dinar. Van anar a la botiga de queviures, del poble. L'alba de decidir que no es podien quedar a viure ells dos en el poble...