Manual Immunocap 250 Catala

Immuno CAP 250
Immuno CAP 250, també anomenat Phadia 250, és un sistema automatitzat per diagnòstic avançat d'al·lèrgies i autoimmunitat de la casa Phadia. ImmunoCAP 250 és un instrument de càrrega continua, totalment automatitzat que inclou un software per a realitzar proves immunodiagnòstiques de laboratori. Està dissenyat per a realitzar tots els passos des de la sol·licitud fins al resultat.Distribueix mostes, pouets on inclou la fase sòlida i reactius, processa tots els passos des de la incubació, el rentat i la lectura fins al càlcul i la impresió del resultat. Ofereix lectures quantitatives amb alts percentatges d’especificitat i sensibilitat basats en FEIA (fluoroenzimimmunoassaig).

FONAMENT
L’enzimimmunoanàlisi és una de les tècniques immunoquímiques més importants delsúltims anys. Donat a que els enzimimmunoanàlisis tenen uns reactius que es poden conservar bastant temps, que els aparells que es necessiten són senzills i econòmics i que no tenen cap restricció legal (no com els radioimmunoassaigs), s’han estès molt i els han convertit en una de les tècniques freqüents per a la detecció de múltiples substàncies. El FEIA està basat en les tècniques ELISA. L’ELISAclàssic detecta la formació d’un compost colorejat produït per la reacció enzimàtica. Un FEIA determina la intensitat de fluorescència produïda en un aparell dissenyat per a aquest fi. Aquest nou tipus de ELISA fluorescent presenta més sensibilitat i permet per tant detectar menors quantitats d’Ag en la mostra. Aquesta fluorescència s’aconsegueix en l’aparell Immuno CAP per un mètode estès basat en lab-galactosidasa, també anomenada lactasa, i la seva capacitat per hidrolitzar la 4-metilumbeliferil-beta-D-galactosa, alliberant un producte fluorescent anomenat 4-metil-umbeliferona. Aquest enzim es lliga a un anticòs monoclonal murí (de ratolí) i és usat com a conjugat en la tècnica ELISA. Per entendre millor el procés explicarem en què consisteix una tècnica ELISA.

ELISA (de l'anglèsEnzyme-Linked ImmunoSorbent Assay, Assaig per immunoabsorció lligat a enzims) és una tècnica d’immunoassaig en la qual un antigen immobilitzat es detecta mitjançant un anticòs enllaçat a un enzim capaç de generar un producte detectable com canvi de color o algun altre tipus (com la fluorescència, per exemple). Aquest antigen buscat a la mostra, és immobilitzat per el seu reactiu específic immune (si ésun anticòs el seu antigen, i viceversa), i aquest, al seu temps, està fixat sobre una superfície (en el cas de l’aparell Immuno CAP l’Ag es fixa a un pouet específic de cada tècnica, ja que busquen anticossos). L'aparició de colorants o fluorescència permet mesurar indirectament mitjançant espectrofotometria la concentració d’analit a la mostra.
Es fa servir en molts laboratoris per determinar siun anticòs particular és present a la mostra de sang d'un pacient. Encara que el procediment és rutinari i senzill, involucra un gran nombre de variables, com ara selecció de reactiu, temperatura, pH, mesura de volum i temps, que si no s'ajusten correctament pot afectar els passos successius i al resultat de la prova.

La interacció antigen-anticòs en el laboratori pot ser utilitzada perdeterminar si un pacient té una infecció o una malaltia autoimmune. Però com a prova diagnòstica, posseeix diverses limitacions que convé conèixer:

- En primer lloc, un resultat positiu que confirma la presència d'anticossos no significa necessàriament que el pacient estigui malalt. El cos d'una persona que ha estat malalta i que ja s'ha recuperat, pot seguir produint anticossos. Això ocasionaria unfals positiu.
- En segon lloc, hi ha persones que produeixen una baixa quantitat d'anticossos, de manera que aquests poden passar desapercebuts i no ser mesurats, donant lloc a un fals negatiu. Seria el cas, per exemple, de persones que pateixin una immunodeficiència, o que es troben en el període finestra de la infecció en el moment de realitzar la prova, o que estiguin infectades per un cep...