Manuel de pedrolo

1. Raquel Cañadas Sanjoaquin

2. AUTOR: Manuel de Pedrolo
TÍTOL: Manuscrit del segon origen.
EDITORIAL: Edició 62
ISBN: 978-84-92672-35-6
D.L: B. I4.983-2011
LLENGUA ORIGINAL: Català
TÍTUL ORIGINAL I DATA DE LA PRIMERA EDICIÓ: Manuscrit del segon origen, la primera edició va ser al 2006.
GÉNERE: Narrativa.

3. I a darrers hores de la tarda, encara amb llum de dia, van aturar-se a fernit en un xalet, a dos o tres-cents metres d’una gasolinera en la qual acabaven de renovar llur provisió de carburant. Era una construcció baixa, gairebé intacta, puix que només havia perdut part de la teulada i un tros de paret, i devia pertànyer a gent de ciutat que normalment no hi vivien. Hi havia una llar de foc i la van encendre, sense que calgués, potser per sentir-se més acompanyats o pertenir una mica de claror; ara feia temps que les piles s’havien passat. Després de sopar, en Dídac va dir tot d’una:
-Quants anys et sembla que tardarà a haver-hi tanta gent com havia abans, al món?
-Si no queda ningú més, molts, milers i milers.
-I se’n recordaran,llavors, de nosaltres?
-Potser no. Per què ho preguntes?
-No ho sé; és que m’agradaria.
-Dídac i Alba... Com Adam i Eva, oi?
-Sí. No seria bonic?
-Sí, sí que ho seria.
I es va quedar somniosa.

4. Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'AccióCatalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es converteix en un gran devorador de llibres, sobretot els de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola amb obres de Pío Baroja i Valle Inclán. El 1935, es trasllada a Barcelona, i ingressar a d’Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció és fer la carrera de metge, però ambl'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no pot defugir la guerra: pertany a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es queda. Però el tornen a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita iqualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en els primers anys. De tota manera, aconsegueix, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular nocoincideix immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris. Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, pot tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, treballa per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat. El 1946, ja casat i establertdefinitivament a Barcelona, comença a escriure amb regularitat.

5. Tot comença que l’Alba anava a la seva casa quan va veure que dos nens s’estaven ficant amb un nen negre al costat d’un riu. Aquests dos nens van parar quan van veure molts platells en el cel, però el nen negre s’hi estava ofegant en el riu. L’Alba es va donar compte i va anar immediatament a salvar-ho. Després de salvar-ho van anar alsdos al poble, per en el camí tot era molt estrany ja que hi havien vist que els dos nens estaven morts. Quan ja estaven davant del poble van quedar-se paralitzats quan van veure que tot el poble estava destrossat. Tots els edificis estaven ensorrats, no hi quedava res. Tenien que reaccionar ràpid i el que van fer es agafar moltes previsions: roba, menjar, medicines, llibres de tot tipus per...