Manuel Hazaña hagués pogut evitar la Guerra Civil?

HISTÒRIA
Manuel Azaña hagués pogut evitar la guerra civil española?
Primer de tot, cal trobar els motius pels quals es va produïr l”alazamiento”.
Després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, es va proclamar la Segona República
(1931). Aquesta va constar de tres períodes: el bienni reformista (govern liberal moderat
d'esquerres), el bienni conservador (govern conservador dedretes) i finalment l'etapa del Front
Popular (coalició d'esquerres). Com el seu nom indica, el bienni reformista pretenia modernitzar
l'estat, dur a terme unes mesures per a la democratització d'aquest, és a dir, volia implantar una
república com a tal. Però es va trobar amb un seguit de problemes: la contrarietat de l'Església, que
no va veure amb bons ulls la seva separació amb l'estat;problemes socials causats per grups
anarquistes i socialistes, cadascun amb els seus ideals; problemes regionalistes que es basaven en la
demanda d'autonomies per part de Catalunya (que la va aconseguir) i el País Basc; descontentament
militar, que veien en perill la unitat d'Espanya i que estaven en contra de la “Ley Azaña”, la qual
demanava la retirada de tots aquells que no juressin fidelitat a laRepública, això va provocar un
intent colpista per part del general Sanjurjo; finalment cal destacar també el problema agrari: els
camperols i jornalers estaven decebuts per la lentitud de les reformes i regnaven la gana i la
pobresa, de la mateixa manera, tampoc estaven contents els gran propietaris, que veien perillar les
seves terres. Això va acabar amb un assaltament al quartel de laguàrdia civil, tot i que es va poder
controlar; tota aquesta sèrie de problemes mostraven el descontentament davant el nou govern
republicà. Com a conseqüència d'aquests problemes, a les eleccions del 33 va guanyar la dreta i,
d'aquesta manera, començava el bienni conservador. Aquest va aturar gran part de les mesures
adoptades pel govern anterior i la república va donar un gir cap a la dreta, cosaque va fer que les
esquerres temessin un possible feixisme. Aquestes pors tenien sentit, ja que per Europa s'anava
extenent aquest moviment. La situació no feia més que empitjorar, els sindicats convocaven vagues i
les revoltes inundaven les ciutats, i com a conseqüència molts republicans van ser empresonats. El
govern anava perdent prestigi, però el cas “estraper-lo” va ser el detonant,d'aquesta manera el
febrer de 1936 es van convocar noves eleccions. Per tal de guanyar-les, les esquerres es van unir en
l'anomenat front popular, i van obtenir majoria. Es va designar Manuel Azaña com a president de la
República (abril). Aquesta nova etapa va ser pitjor que les anteriors, les dretes estaven en contra i
els socialistes no van formar govern, així doncs es temia pels conservadors iper la classe
treballadora. Espanya estava molt fragmentada, i les desavinences a dins de la República es feien
cada vegada més clares: les dretes imposaven terror a traves d'assassinats i altres actes, i les
esquerres responien amb el mateix.

Els militars, la major part d'ells contraris a la República, s'anaven pronunciant clandestinament.
Abans del 1936, ja havien organitzat la UME, i elmarç del 36 es van reunir a la Junta Militar per
organitzar un alçament per tombar el govern frontpopulista. Aquesta junta estava presidida pel
general Sanjurjo desde l'exili i comptava amb el suport de Mola, Franco, Goded... Però per mitjà de
militars republicans el govern n'estava al corrent. La seva reacció va ser molt dèbil: en va
empresonar a dos d'ells i va destinar la resta delsprincipals conspiradors a llocs allunyats de la
capital (Franco a Canàries, Mola a Pamplona i Goded a Mallorca), però realment no es va fer res per
desmantellar la conspiració. És per això que la trama va continuar, i amb l'excusa del doble
assassinat (Castillo per part de dretes i Calvo Sotelo com a resposta dels d'esquerres) es va posar en
marxa el “movimiento”. Aquest no va ser com ells...