Manuscrit perdut

EL MANUSCRIT PERDUT
Primera Part - Líban
Capítol primer - Cel de tempesta
En Joan es troba a New Jersey, on hi havia canonades, això va ser el primer avís de lo que havia que passar.
A les botigues de queviures, cues de dones cridaneres, impacients, indicaven que no era un dia qualsevol a Beirut Oest. La gent tenia por, més por que de costum.
El paisatge era de edificis construïts feia benpoc, de línies modernes, s’alternaven amb cases enrunades i esfondrades com un castell de cartes. Era tot el que quedava d’una vida segada bruscament per les bombes.
Caminant en direcció al barri de Hamra, va anar a parar davant de l’hotel de Commodore. Era com una mena de quarter general dels periodistes.
Però en canvi el seu hotel es trobava a anys llum de les comoditats del Commodore.
En elbar es troba a Laurent Garrigue. Sempre li feia una crònica de la guerra, i li donava lliçons sobre el Periodisme.
En Joan explica a Lauren, que la raó per la qual va anar al Líban va ser seva, ell es va oferir al diari, confiava que amb el que li paguessin de les cròniques podria viure aquí un parell de setmanes , i s’ho plantejava com unes vacances.
El problema es que des de que va arribar aBeirut no a vist ni un duro.
Lauren li proposa a en Joan que vagi a Deir el Kamar, i aquest va acceptar.
Capítol segon – Nancy
En Joan necessitava que algú li convides a sopar, i va anar a la Universitat Americana a buscar a la Nancy.
La Nancy va proposar d’anar a L’Ain Bal, que es feia una bona cuina libanesa, i era una mescla entre l’Orient i l’Occident. A l’entrada havia un gran cartellon anunciava l’actuació de la ballarina Amira.
Mentre menjaven la Nancy li explica a en Joan, que feia ella en la universitat. Justificant que la investigació no era menys important que el seu treball com reporter.
Una gran explosió va posar el definitiu punt final al discurs de la Nancy.
En Joan va veure com treien el cartell de la Amira, i va pregunta si actuaria l’endemà. Aquest li va dirque quan sortia d’aquí, el cotxe bomba l’ha enxampada de ple i a mort.

Capítol tercer – Deir el Kamar
Va anar a Commodore a veure a Laurent Garrigue.
Lauren explica a en Joan que en la porta els espera un Mercedes amb un xofer de confiança que sap sortir-se’n de problemes. Es diu Ahmed.
Li explica una de les seves anècdotes a Txad, deia que hi havia un espia que es feia passar per el fotògrafde Le Monde, i el diari no tenia fotos.
Va arribar el cotxe, era com l’havia dit. Hi havien 5 forats rodons que s’arrengleraven en diagonal. Sens dubte era d’una metralladora.
Ahmed li va indicar quina era la ruta més segura, en total van fer una cinquantena de quilometres.
Van arribar a Deir el Kamar. Van veure una multitud de refugiats s’agrupaven a la plaça del poble.
El milicià que elsguiava va dir-li que no hi havia llenya, i que els refugiats cremen tot el que poden. En una petita plaça un grup s’escalfava al voltant d’una improvisada foguera. La foguera era il·legal i la llenya que estaven utilitzant era una pila de llibres.
Algú va tirar els llibres amb mala traça i a en Joan li va caure als peus el manuscrit.
Capítol quart - Plaça dels Màrtirs
La Nancy l’havia citat aun bar. Era dels pocs que encara quedaven oberts a la zona més castigada de Beirut Oest. En el bar s’expliquen com li va a cadascun en la seva feina.
En Joan li ensenya el manuscrit a la Nancy i ella opina que podria ser autèntic.
Capítol cinquè – JIHAD
L’únic contacte de en Joan era el periòdic, però li era molt difícil comunicar-se amb ells ja que al hotel no hi havia telèfon.
Els delperiòdic, li criden per que fes un reportatge sobre la JIHAD . Es una estranya organització terrorista que se n’ha carregat, en quatre atemptats, unes cinc-centes persones.
En Joan troba amb Lauren Garrigue, i li diu que anés a veure a Alain Fauvel, ja que ell va rebre a reivindicació del últim atemptat. En Joan accepta, i Lauren li recomana que visiti a Borj-Barajneh .




Capítol...