Maquiavelo

1. CONTEXT HISTÒRIC I POLÍTIC D’ITÀLIA

Itàlia, i en menor mesura els Països Baixos, foren l’epicentre d’un canvi qualitatiu que canviava la concepció del món.
A finals del segle XV acaba el període conegut com l’edat mitjana. Sorgeix una nova forma d’organització de la societat trencant amb tots els precedents històrics, sorgeix així el Renaixement.
Àmbit econòmic: sorgiment del capitalismemercantil que permet finançar empreses polítiques. Apareix així la primera burgesia dels negocis. Amb la concentració dels mitjans de producció i les finances per una banda i la pèrdua d’independència econòmica dels treballadors artesanals que van caient en la situació d’assalariats.
Tant els Països Baixos com Itàlia es troben sota el domini de l’Imperi de la casa de Habsburg i cap de les dosàrees geogràfiques ha arribat a una unitat política centralitzada, essent aquesta la principal fita de la noblesa d’aquestes regions. A més a més, les permanents lluites entre els poders locals de les ciutats-república dificulten el procés de construcció estatal.
L’àrea geogràfica que ara s’identificaria amb Itàlia, està dividida en cinc principals unitats polítiques: Nàpols, Milà, Venècia, EstatsPontificats i Florència. Aquestes divisions eren la principal preocupació d’aquells que van fer de la política el seu objecte d’interès.
Existeix influència cap a la unificació política de la península provocada pels grans Estats moderns equivalents a les emergents França i Anglaterra, i sobretot de l’Imperi espanyol.

FLORÈNCIA

Autèntic epicentre del que seria conegut com el Renaixement.Florència se’ns presenta amb corrupció generalitzada, abusos de poder, crims i constants intrigues en els palaus. El problema no és que no existissin regles pròpies, si no que aquestes no corresponien amb les aspiracions de l’aristocràcia de l’època. És un territori on es posaran en prova fórmules polítiques originals i sorprenents pel seu temps.
Del 1434 al 1494 Florència experimentà sis dècadesde govern republicà. Tanmateix, a la pràctica fou un període sota la oligarquia dels Medici. És una època marcada pel difícil equilibri entre els poders de la ciutat que acabà quan Savonarola (figura imposada per França) inaugurà la república del poble florentí amb un govern popular. Van passar quatre anys fins que aquest va fracassar.
Emergia la figura de Cèsar Borgia com a possible poder políticcapaç de modificar el difícil equilibri. Al 1502 es va dur a terme la reforma constitucional que va transformar el cap de l’executiu (Gonfaloniere) en un càrrec vitalici. Figura que pogués exercir com un àrbitre en la permanent pugna de poders.
Quan acabà la guerra amb Pisa, Florència es va veure altre cop davant la pugna entre França i el papat pel control de la península. La república arribaal seu fi i la família de Medici recolzada en el poder papal es va fer amb el futur de Florència. S’obra pas a una nova època agitada. Fins al 1527 quan va caure el poder papal.

2. CORRENTS DE PENSAMENT DE L’ÈPOCA

La Modernitat neix amb el Renaixement. Amb el sorgiment d’un món modern hi ha un canvi profund i radical de la visió que en té la societat.
Característiques de la Modernitat:• Centralitat de l’ésser humà: l’home és el centre de totes les coses.
• Concepte d’individu: l’individuo és una consciència autònoma amb capacitat d’actuar de manera crítica davant de qualsevol problema.
• Prioritat de la ciència sobre la religió: prioritza la ciència com a mecanisme de coneixement del món. Constituint la Nuova Scienza: capaç de seguir un rigor metodològic per tald’explicar i dominar el món.
• Auto-reflexivitat: configuració de la societat a través del coneixement teòric que els éssers humans són capaços de realitzar gràcies al llenguatge.
• Descontextualització: nous espais de poder supralocals (regionals, nacionals, etc). Es culminen els processos de formació de l’Estat i de la Nació.

3. BIOGRAFIA

Nicolàs Maquiavel va néixer a...