Mar I Cel Comentari

[pic]
Mar i cel d’Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va escriure l’obra teatral anomenada Mar i cel l’any 1888. Guimerà va ser un dels autors més representatius de la Renaixença. La Renaixença va ser un moviment cultural i literari molt important. Aquesta obra pertany al gènere dramàtic de la tragèdia però Guimerà també va escriure drames. la tragèdia es caracteritzada per estar escrita en vers itambé té un to solemne. Aquesta és d’ambientació històrica i tracta fets excepcionals que estan plens d’acció, passió... els personatges són singulars i idealitzats (nobles, pirates...), tenen un conflicte interior i tot això comporta a l’obligació de lluitar contra unes forces socials, culturals o religioses superiors a les seves per tal de demostrar els seus sentiments. Aquest enfrontamentportarà a un final tràgic. Hi ha que dir que el fragment que es comentarà forma part d’una adaptació del text original d’Àngel Guimerà. Aquest adaptació ha estat feta per la companyia teatral Dagoll Dagom que a canviat el text original per un musical.

El fragment de Mar i Cel, de la adaptació de la companyia teatral Dagoll Dagom, que comentaré forma part del primer acte i exactament correspon al’escena novena que s’anomena L’expulsió. En aquesta escena lo que es representa forma part del final del plantejament de l’obra perquè al plantejament es presenten tots els elements que faran possible la comprensió del conflicte ( inici del conflicte, personatges, marc de l’acció, temps...).Bàsicament, ens presenta, a partir d’un flashback de Saïd de quan era petit, com va viure l’expulsió delsmoriscos de València. També ens mostra la mort de la seva mare i el seu pare a les mans dels soldats cristians per això Saïd odia tant als cristians. Tota aquesta escena Blanca ha estat escoltant expectant a Saïd.

Per fer un bon anàlisi de la escena que he proposat, he de començar dient que els primers personatges en intervenir són en Saïd i en Saïd nen que es van alternant per explicar-noscom va viure l’expulsió dels moriscos a València. Els dos personatges fan referència als fets històrics que van succeir l’any 1609 a conseqüència de el decret que fa fer el rei d’Espanya Felip III i el virrei del regne de València Carles. Aquest decret deia que tots els musulmans havien de ser expulsats del regne de Espanya, per tant del regne de València també, perquè no s’havien convertit a lareligió cristiana. D’aquesta manera, l’autor introdueix aquest fet quan es fa referència a com va morir el pare de Saïd. La infància de Saïd era com la d’un nen petit qualsevol. Ell era feliç i tenia una vida plàcida, jugava amb els altres nens, es saltava normes, però aquesta vida va canviar per culpa del decret que deia que els moriscos havien de ser expulsats i a partir de la mort del seupare estimat. El seu pare va anar a la muntanya, mal armat amb un quans homes més, suposadament a lluitar i a revelar-se contra els cristians i va morir allà. A partir d’aquí també coneixem a través de la veu del Saïd nen com els moriscos són expulsats, com són tractats, quina és la seva reacció i quins són els seus sentiments i emocions. A continuació, veiem com els diferents soldats tracten a lamare de Saïd. El soldat 1 li diu “tu, morisca / prepara’t per sortir d’aquest poblet / i no tornar” (pàg 48 i 49). Aquí el soldat 1 té un to agressiu, tracta a la mare de Saïd com si segués porqueria i l’està amenaçant. Després, un soldat li diu “ Tu on vas amb / tanta plata? Porta aquí, que jo la guardo. / Té, si no la vols” (pàg 50). Aquest soldat té u to avar i agressiu perquè vol obtenir laplata de la mare de Saïd. Aquest soldat també utilitza la violència aper obtenir la plata, llença al terra a la mare de Saïd. Saïd nen, reacciona bàsicament com un nen. Amb això vull dir que en Saïd no sabia perquè passava tot allò, no sabia perquè havien matat al seu pare, era com un nen petit que només jugava i no es donava conta del que passava al món dels adults. I els seus sentiments són de...