Mar i cel

MAR I CEL: NOU FINAL

ESCENA NOVENA. COMIAT

[Saïd es dirigeix a la vora de la coberta del vaixell preparat per llançar-se al mar. Blanca el segueix desesperadament]

Blanca: Llença’t Saïd, llença’t i neda fins l’horitzó on el mar i el cel es troben en un punt infinit. Arriba a terra, salva la teva vida i protegeix el nostre amor. Quan no tinguis forces per seguir, recorda’m.

[ Blanca lientrega la seva creu a Saïd i li parla a cau d’orella]

Blanca: Guarda aquesta creu com un tresor fins el dia que els nostres camins es tornin a unir.

Saïd: Així ho faré, amor meu, no em cansaré de contar els dies que ens queden per tornar a veure’ns. Cerca’m, cerca’m allà on les ones besen la sorra, i on el sol brilla més que en qualsevol altre lloc. Segueix la llum en la foscor, ella etguiarà. T’esperaré on els enamorats s’entreguen el seu amor.

Ferran: Ves-te’n abans surti Don Carles i descobreixi tota aquesta gran mentida.

[Saïd i Blanca s’acomiaden amb profunda tendresa]

Saïd: No deixis mai d’atalaiar l’horitzó (besa el front de Blanca, i l’estreny entre el seus braços fins la seva pròxima trobada).

[Saïd es tira al mar i Blanca comença a plorar desconsoladamentmentre Saïd lluita contra les ones. Entra Maria]

Maria: Què ha passat Blanca? Per què plores?

[Blanca se li abraça]

Blanca: Sempre he fet el correcte. Però aquesta vegada em sento...

Maria: Has fet el que tocava. Has complagut el senyor, i ell t’ho recompensarà.

Blanca: Llavors, per què em sento així? Per què em sento com si hagués comès un error? ( De cop se n’adona de la presència deFerran) Com puc ser tan egoista? Encara no t’he agraït el que has fet. Moltes gracies per deixar escapar Saïd, deixar-lo en llibertat.

[Entra Don Carles]

Carles: Què han sentit les meves orelles? A qui heu deixat en llibertat?

[Carles agafa Blanca pel braç]

Ferran: Deixa-la. Ella no ha tingut res a veure, tot ha estat decisió meva. Si algú ha de pagar per això, aquest seré jo.Carles: Doncs, així cia. Emporteu-vos-el (dirigint-se als cristians), a Valencia serà castigat.

Cristià 1 i cristià 2: Sí, senyor. Així ho farem.

Carles: I tu, Blanca. Els teus actes han estat intolerables. Ens has deshonrat, a mi, a la família i a la nostra fe.

Blanca: És deshonrar lluitar per aquella persona a qui realment estimes? És el que sempre m’has mostrat, pare. Jo no he comés cappecat.

Carles: A mi no em repliquis. La teva pena serà passar la resta dels teus dies demanant perdó a Déu pel que has fet. El convent serà la teva presó.

ESCENA DESENA. EL CONVENT

[Apareix Blanca vestida de monja]

Blanca: On és Saïd? Què se’n deu haver fet d’ell? El meu estimat... ja fa quatre anys que visc empresonada en aquest convent resant dia i nit, i amb l’única cosa que pucpensar és amb les seves últimes paraules, què deuen voler dir? “Cerca’m, cerca’m allà on les ones besen la sorra, i el sol brilla més que en qualsevol altre lloc. Segueix la llum en la foscor, ella et guiarà. T’esperaré on els enamorats s’entreguen el seu amor”.

[Passa una monja resant pel seu costat, Blanca s’asseu i segueix enraonant tota sola]

Blanca: He de fugir d’aquí, quant abans millor.He de cercar la manera de tornar-lo a veure, he de trobar el significat d’aquelles paraules, sigui com sigui. Sí, fugiré i començaré a buscar-lo al mar... i la llum em guiarà en la foscor, tal i com ell va dir-me. Està decidit, em dirigiré al port més proper, allí m’embarcaré cap al Marroc.

ESCENA ONZENA. EL PORT

[Surt la Blanca caminant en un port, observant els vaixells, s’atura davant unpescador que treballa amb les xarxes]

Blanca: Perdoni, sabria dir-me d’algú que s’hagués d’embarcar cap al Marroc en els propers dies, potser un comerciant...

Pescador: I tant senyoreta, miri, aquell vaixell que veu allà enfora és d’un home que ven productes d’aquí al Marroc. Tinc entès que aquest mateix vespre parteix cap a l’Àfrica. Ara deu ser a la taberna però potser si li ho demanés a...