Mar I Cel

Mar i Cel de
Àngel Guimerà.



Celia Mesa Pérez 1r A.

Índex

-Biografia de l’autor…………………………………………………………….....
-Resum de l’obra……………………………………………………………..........
-Personatges
·Principals……………………………………………………………............·Secundaris……………………………………………………………..........
-Punt de vista narratiu……………………………………………………............
-Espai………………………………………………………………………..............
-Temps……………………………………………………………………………....
-Comentari d’un fragment……………………………………………….............
-Vocabulari…………………………………………………………………………
-Conclusions sobre el treball…………………………………………………...
-Bibliografia………………………………………………………………………..

Bibliografia de l’autor
Àngel Guimerà i Jorge neix a Santa Cruz de Tenerife el 6de maig de 1845. Es cèlebre pels seus treballs com a dramaturg, poeta i eminent orador polític. Els seus pares decidiren tornar a el Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s’instal•laren a Barcelona, on Guimerà cursà estudis als escolapis, on aprèn la tècnica de versificar en castellà. Quan va tornar al Vendrell, els germans Ramon i Vidales li encomanen el fervor per laRenaixença i, gràcies a ells, es vincula al moviment literari català. Formà part del grup Jove Catalunya i va arribar a ser un dels fundadors de la revista "La Renaixensa", que, posteriorment, ja convertit en diari, dirigeix fins al 1874. Es reuneixen a la rebotiga d'una farmàcia de la plaça del Pi, amb joves intel·lectuals amb qui comença una amistat de per vida. El 1870, la família es trasllada aBarcelona i Guimerà entra en relació amb l'agrupació La Jove Catalunya ien la qual publica la primera poesia "El rei i el conseller", a la revista La Gramalla. Participà als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en guanyar els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El seu catalanisme és explícit en dosmonòlegs, Mestre Oleguer (1892) i Mort d'en Jaume d'Urgell (1896), recreació de dos episodis històrics amb inquietuds contemporànies. A partir del 1900 intenta connectar amb els nous corrents. En aquesta nova etapa escriu drames realistes i cosmopolites, d'escassa autenticitat, que assenyalen una ràpida davallada en la seva producció: Arran de terra (1901), La pecadora (1902), Aigua quecorre (1902), La Miralta (1905), entre d'altres. El 1916, el Govern francès li concedeix la Creu de la Legió d'Honor. Els darrers anys del segle XIX, Guimerà ha assolit el cim del seu prestigi. Té un paper important en la política del moment: és portador del Memorial de Greuges a Madrid, intervé en l'Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa, és elegit el 1894 president d'aquesta entitat i presideix tambél'Assemblea de Balaguer. El 1909, en rebre un homenatge de la multitud, la seva figura ja és més representativa que combativa. Àngel Guimerà és acompanyat a la tribuna pels senadors, pels diputats a Corts i pels directors dels diaris de tot Catalunya. El 1911 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Mor a Barcelona, el 18 de juliol del 1924, al seu domicili del carrer Petritxol. L'any1974, la commemoració dels 50 anys del seu naixement propicia una reflexió àmplia sobre la vigència de l'obra de Guimerà per part dels professionals del teatre. L'any 1995, Any Guimerà, es commemoren els cent cinquanta anys del naixement de l'autor.

Resum de l’obra

Saïd amb el seu vaixell de pirates algerians, del qual es el capità, han assaltat el vaixell d’un grup de cristians. Saïdvivía era mestís, la seva mare era cristiana i el seu pare musulmà, i tots ells vivien a la Península Ibèrica. Però un dia van matar al seu pare, així que la seva mare va dir que s’anirien amb l’expulsió dels moriscos de València l’any 1609.
Quan varen abordar el vaixell cristià, en Saïd va acabar ferit, aleshores va ordenar a un dels seus pirates...