mar i cel

MAR I CEL:
Personatges de l’obra:
SAÏD: és el capità d’un vaixell de corsaris algerians, és anomenat pels seus pirates com l’. El seu principal objectiu és atacar els vaixells dels cristians, i obtenir-ne el botí. És un pirata molt generós i noble. Primerament, mira a Blanca amb indiferència, però de seguida s’impressiona perquè es diu com la seva Mare Morta.
La seva relació amb Blanca ésel factor que el fa evolucionar com a personatge.
Saïd es posa molt gelós de Ferran perquè es pensa que esta enamorat de Blanca i Blanca de Ferran, però Blanca li jura per la seva mare que no, i aquest fet és el que fa que Saïd confiï amb Blanca.

BLANCA: és una nena/dona, feta a imatge de la religiositat intolerant i fanàtica del pare. La seva mare va morir quan tenia tan sols quatre anys. Haviscut des de petita tancada en la cel·la d’un convent. No té ni alegria ni goig per la vida. Blanca es vol matar, però Carles li treu del cap aquesta idea, ja que és un pecat. Compren a Saïd, s’acaba enamorant d’ell.
Segueix els passos de Judith, l’heroïna bíblica, i intenta matar al pirata mentre dorm amb el punyal amb forma de creu.
No vol estar enamorada de Saïd.

CARLES: Pare de Blanca.És un home irreductible i cruel amb Blanca. Alhora és una persona totalment intolerant i autoritària. Odia tot allò que no és Cristià. Té una actitud totalment insultant i provocadora amb Saïd. Virrei de València.

FERRAN: és el patró del vaixell de cristians que ha sortit de Palma, és el cosí de Blanca que la va estimar quan eren infants. És un home valent, positiu, assenyalat, prudent,arrogant, que no accepta actuar com a un traïdor quan els pirates li demanen que faciliti informació sobre una nau que ha deixat a les illes. Ajuda com pot a Saïd i a Blanca, vol la felicitat dels amants.

JOANOT: és presentat com a renegat o persona que ha renunciat la llei de Jesucrist o als principis cristians. Viu torturat per la culpa que arrossega, aquesta culpa és l’assassinat a la seva dona,ja que aquesta s’entenia amb altres homes, va matar-la i va haver de fugir dels cristians i anar amb els pirates musulmans, a fer de corsari.

HASSÈN (gos de l’amo): és l’home de confiança i servidor absolut de Saïd, protegeix a Saïd quan ataquen un vaixell. Es mor pel cop de destral d’un cristià que amenaçava a Saïd.

MALEK: és el segon de Saïd. Manté emmanillats Blanca i Carles, contra elparer de l’arraix.

MAHOMET: pirata que és un ambiciós, vol fer-seric amb la pirateria i no sembla tenir gaires escrúpols per aconseguir-ho, no entén ni accepta la generositat de Saïd.

OSMAN: somia en fer diners per aspirar que la família de la seva estimada li permet-hi casar-se. Saïd li regala un anell per poder casar-se amb la seva estimada.

GUILLEM I ROC: són del grup dels cristians,fan la seva aparició a l’inicidel tercer acte. Tenen la funcionalitat dramàtica d’explicar com han estat alliberats els cristians i com habn aconseguit vèncer els pirates. ROCÉS MARINER i GUILLEM ÉS MILITAR. Roc té una actitud poruga.

ESTRUCTURA DRAMÀTICA:
Mar i cel és una tragèdia en tres actes i en vers (decaíl·labs) en què Guimerà fa servir la unitat de lloc per potenciar el text (sempre alvaixell). La importància d’aquesta obra està en les paraules i no en els arguments.
Els actes primer i segon tenen dinou escenes, i en canvi el tercer, en té dotze.
La història es divideix en: Plantejament dels conflictes, l’esclat delnus dramàtic ila resolució final.

Funció dels monòlegs llargs, introspecció, expliquen que li passa al personatge
Funció dels aparts parlen per ellsmateixos, son purs i sabem que els hi passa
Funció de les acotacions reforça l’actitud dels personatges i cada un d’ells té una acotació diferent, és una informació que dóna l’autor al lector o be al director de l’obra
LLENGUATGE: (resum de quatre línies que es pot posar al principi d’un comentari).

Mar i Cel és una tragèdia en versos decasíl·labs i blancs (que no tenen rima), que utilitza un...