Mar i Cel

COMENTARI DE TEXT, MAR I CEL.



Ángel Guimerà es l’autor dramatic per excelencia de la Reinaixença. Lluita per la realització d’una obra poetica i teatral digna i d’impacte popular. Amb lainfluiencia del Romanticisme tardà, es converteix en un poeta premiat als Jocs Florals. Ben aviat, s¡adona de les possiblitats publiques i profesionals del teatre: crea una producción escénica que destacaen el conreu de la tragedia romantica i del drama realista.

La produccio dramática de Guimerà es desenvolupa en tres etapes. L’obra esta situadada en la primera etapa: Les tragedies (1879-1890).En aquest primer periodedestaca la voluntad de confegir un model dramatic que reculli les aportacions de l’estetica romantica que Schiller i Victor Hugo havien generalitzat.
El conflicte entre el jo iel desig, pesenten totes les grans produccions de Guimera, es presenta força agosarada a traves de motius com el derrelament, la pugna entre identitaos o passions que acaben sent autodidactives.El fragment es situa al acte 3, escena VII.
El en tros de fragment Blanca diu al seu para el que sent per saïd. (Encara que anterior ment a finals del segon acte dues circumsancies dramatiques de grandibilitat escenica permeten definir l’atraccio que senten Blanca i Saïd) Carles no accepta y la maleeix dient que deu la castigui per el seu pecat.

Blanca s’adona que Saïd li fa recuperar total’afectivitat perduda i el desig d’estimar. S’escandalitza quan veu les seves pulsions amoroses no encaixen amb la concepció severa de la religio que ha viscut. Per aixó, devant de Ferran, que intentadissuidir-la d’estimar Said i de seguir-lo, sembla reafirma-se en les seves conviccions religioses per salvar el pirata de les creences dels infidels. El moment decisiu en que es posa a prova la solidesade l’opció que ha pres Blanca es quan ha denfronta-se al seu pare. Exigeix que li juri que no estima Saïd i ella, desconcertada i commoguda demana perdó al seu pare. Tan mateix, no pot deixar...