Mar I Cel

Mar i Cel
Àngel Guimerà

1. Ressenya biogràfica, Àngel Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan ell era petit.

É s l’autor dramàtic per excel·lència de la Renaixença. Lluita per la realització d’una obra poètica iteatral digna i d’impacte popular.

A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. A l’any 1871 va ser un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriorment en fou director, i destacà pel seu caràcter encès dels seus articles.

El 1877 obté tres premis als Jocs Florals fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en unlloc de privilegi entre els escriptors de l'època.

Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això va prendre una postura activa socialment.

2. Trajectòria Literària

En els inicis literaris d’Àngel Guimerà va tenir una paper molt important la figura del seu amic del Vendrell Jaume Ramon Vidales.Des de Barcelona Ramon engresca Guimerà a utilitzar el català com a llengua literària. Li transmet la imatge entusiasta de la literatura de la Renaixença que, a través dels Jocs Florals i del teatre, comença a valorar la parla pròpia i a tenir els primers èxits públics. S’integra en associacions catalanistes cm La Jove Catalunya i publica el romanç Lo Rei i el Conseller a la revista La Gramalla.Entre les seves obres poètiques més important, destaca Poesies (1886) i el Segon llibre de poesies (1920).
Les primeres tragèdies de Guimerà s’estrenen al llarg de la dècada dels vuitanta com: Gala Plàcida (1879), Judith de Welp (1884), El Fill del rei (1886), Mar i Cel (1888) i Rei i monjo (1890). Aquestes són algunes de les mes important d’aquest autor

3. Mar i Cel

És una tragèdiaromàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l'any 1890. Està escrita en vers, consta de tres actes amb decasíl•labs blancs. S'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics, i d’un llenguatge dramàtic.
L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primerameitat del segle XVII i explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.

4.1. Personatges
El fet que Mar i Cel sigui una obra en el que el rerefons ideològic, relacionat amb una determinada lectura històrica o amb la denúncia d’un cristianisme fanàtic, tingui un paper important en l’acció i en els conflictes dramàtics, no treu que la creació de personatgesestigui basada en la versemblança psicològica. No són éssers construïts amb la simplificació de fer-se portaveus d’unes idees i prou. Tenen una veritable complexitat emocional, sobretot pel que fa als personatges principals.

4.2.1. Principals

Saïd: és el capità d’un vaixell de corsaris algerians, és una de les creacions més atractives de la galeria de personatges guimeranians. Ésanomenat pel seus pirates com <arraix>, una expressió que es refereix al patró sarraí d’una barca, però que té la connotació militar d’alt oficial d’un exèrcit islàmic. Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques (<só aquell que ordena/ que visquen o morin, tot com jo vulga> i sembla no tenir altre objectiu que atacar els vaixells dels cristians i obtenir-ne un bon botí. Manifesta lavoluntat de venjança envers els cristians que li hn destrossat la vida. Valora la valentia i l’orgull de Ferran. Menysprea la vanitat i la hipocresia de Carles. La seva relació amb Blanca és el factor que el fa evolucionar com a personatge. És a mesura que comença a desitjar i a estimar Blanca que ell mateix s’adona de l’estranyesa de sentir-se diferent: <Mes, què passa en mon ser? I això de...