Mar i Cel

MAR I CEL













1- Com funcionava la representació teatral a mitjan del segle XIX?

 
Les representacions teatrals constaven d’una simfonia inicial, un ball i una o dues peces curtes “sainets”, que farcien aquest plat principal era l’obra, original o adaptada, en castellà.
A partir de l’èxit dels sainets de Frederic Soler, advertim una presència mésimportant de l’ús del català.

El patriotisme imperant animà a alguns dramaturgs catalans a escriure obres en castellà, però d’assumpte en català.

La llengua de cultura de tots aquests dramaturgs era el castellà i la del teatre prestigiós també.


2-    Frederic Soler: L’esquella de la torratxa, un èxit sense precedents. Què vol dir que es tracta d’una obra escrita en “català del queara es parla”?


El pseudònim de Frederic Soler a les seves obres era: Serafí Pitarra.
Una de les obres amb més èxit i amb més creixença va ser “L’esquella de la Torratxa”, i es deia que estava escrita en “català del que ara es parla”, que volia dir el català del carrer, del poble, que podia presentar interferències lèxiques del castellà, i l’ortografia s’havia de basar en lapronúncia.


3-    Èxits comercials, alternança amb peces costumistes i pas als drames. Per què la crítica veu amb inquietud l’èxit de Soler?

La crítica, que veia amb inquietud creixent de l’èxit de Soler, el
teatre del qual considerava irreverent amb l’estètica romàntica,
s’arrenglerà de seguida al costat de la companyia del Romea i dels
seus autors (Vidal i Valenciano,Francesc de Sales Vidal, Josep
Vancells i Marquès…) perquè els considerava més costumistes i
menys combatius.






4-    Tenint en compte dos canvis força remarcables esdevinguts en el moment de l’estrena de Les joies de la Roser, Soler ja no s’aturarà davant cap gènere. Especifiqueu quins són aquest dos canvis de què parlem i per què Soler ja no s’atura davant cap gènere?En el moment de l’estrena de l’obra, hi ha dos canvis: Un es el quantitatiu y l’altre qualitatiu.

*La presència del teatre català als teatres de Barcelona s’havia multiplicar per nou en només dues temporades i l’important de les representacions era que passava a ser un drama o una comèdia en català.
Aquest tomb en la situació de la literatura dramàtica catalana va ser gracies a l’esforç detota una generació d’autors.

*Els factors claus es devien al públic. Soler i els seus companys de generació havien trobat la manera que un sector de la societat catalana s’identifiqués amb les seves obres.
La menestralia i la burgesia s’hi veien retratades i idealitzades a les produccions costumistes dels dramaturgs catalans.


Soler ja no s’atura davant cap gènere, convençut que el públichavia madurat prou per a encaixar el tractament d’assumptes seriosos en la llengua catalana.

a) Aprofundia en el solc obert per les comèdies de costums i Les joies de la Roser.
b) Insistia amb el drama històric.
c) Drama jurídic.
d) No renuncià a la paròdia genèrica ni a la comèdia urbana i de costums domèstics.

5-    Teatre polític. Com definiríeu el teatre de caire polític escrit perSoler al llarg del Sexenni Democràtic?

Durant el Sexenni Democràtic, Soler mostra la total dedicació al drama històric i al drama de costums. Un cop abolida la censura teatral, era possible que escriure teatre polític fos de tendència republicana, liberal o conservadora, centrat en els mals del país o les actituds polítiques.

 *Els drames històrics produïts per Soler aquestsanys tenen tots, una segona lectura clarament política.
6-    Drama jurídic. Què prova d’aconseguir Soler en tractar els mites comuns de la burgesia catalana a les seves obres?

Tracta d’integrar els valors de la Catalunya rural en un codi de catalanitat prou ampli i superar les divergències que podien conduir al desastre.

Els drames jurídics no només intenten de fornir uns mites per a...