Mar I Cel
Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845. Esdevé cèlebre pels seus treballs com a dramaturg, poeta i eminent orador polític. El seu pare, Agustí Guimerà, fill d'una antiga família del Vendrell ,s'havia casat amb Margarita Jorge, filla d'una família canària. Quan Guimerà encara no havia complert els set anys, el seu pare decideixtraslladar-se amb la família a Catalunya.
Del 1859 al 1862, estudià al Col·legi de Sant Antoni, els Escolapis, a Barcelona. De retorn al Vendrell, els germans Ramon i Vidales li encomanen el fervor per la Renaixença i, gràcies a ells, es vincula al moviment literari català.
El 1870, la família es trasllada a Barcelona i Guimerà entra en relació amb l'agrupació La Jove Catalunya i publicala primera poesia "El rei i el conseller", a la revista La Gramalla. Aquest mateix any, va assistir per primera vegada a la festa dels Jocs Florals. El 1871 és un dels fundadors del setmanari La Renaixença, que, posteriorment, ja convertit en diari, que va dirigir fins al 1874.
El 1875 obté un accèssit als Jocs Florals amb "Indíbil i Mandoni" i l'any següent guanya la Flor Natural amb"Cleopatra"; el 1877 guanya alhora la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, per "L'any mil", "El darrer plany d'en Claris" i "Romiatge", respectivament, i és proclamat Mestre en Gai Saber. Bona part de la seva producció poètica és recollida en un volum el 1887, amb pròleg de Josep Yxart i dibuixos de Josep Lluís Pellicer i Antoni Fabrés. El 1920 publica el Segon llibre de poesies, amb pròleg de LluísVia.
Atret pel teatre, el 1879 estrena la seva primera tragèdia en vers, "Gal·la Placídia", seguida, el 1883, de "Judith de Welp", obres que se situen dins la tradició del romanticisme històric.
El 1886 es va estrenar "El fill del rei", que el consagrà com a autor teatral i li va obrir les portes dels escenaris estatals. Dos anys després, "Mar i cel", que obté un èxit sense precedents, va sertraduïda a vuit idiomes i inicià la projecció internacional de l'autor. Aquesta obra inaugurà l'etapa de plenitud de Guimerà, que es va estendre fins al 1900, i durant la qual va estrenar les seves obres més representatives:" Maria Rosa" (1894), "Terra baixa" (1897) i "La filla del mar" (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes els conflictes i els personatges dela Catalunya coetània. Les tendències romàntiques s'hi mostren ja més matisades i s'hi fa constància de les inquietuds socials de l'autor.
El 1889 va presidir els Jocs Florals de Barcelona i va ser elegit president de la Lliga de Catalunya. El seu catalanisme és explícit en dos monòlegs, "Mestre Oleguer" (1892) i "Mort d'en Jaume d'Urgell" (1896), recreació de dos episodis històrics ambinquietuds contemporànies.
Altres obres escrites durant aquests anys, d'una qualitat desigual, són "Rei i monjo"(1890), "La boja" (1890), "L'ànima morta" (1892), "Jesús de Natzaret" (1894)," Les monges de Sant Aimant" (1895) i "Mossèn Janot" (1898).
A partir del 1900 va intenta connectar amb els nous corrents. En aquesta nova etapa escriu drames realistes i cosmopolites, d'escassaautenticitat, que assenyalen una ràpida davallada en la seva producció:" Arran de terra" (1901), "La pecadora" (1902), "Aigua que corre" (1902), "La Miralta" (1905), entre d'altres.
Malgrat tot, va produir encara obres de qualitat, com ara "Sol, solet" (1905), amb què retorna al drama realista de temàtica rural, i "L'aranya" (1906), d'arrel naturalista. Els gustos modernistes s'evidencien en "La SantaEspina" (1907), "La reina vella" (1908),"Titània" (1910), "Sainet trist" (1910) i "La reina jove" (1911).
El 1916, el Govern francès li atorga la Creu de la Legió d'Honor. Després d'uns quants anys de silenci, va reprendre la seva activitat amb "Jesús que torna"(1917), condemna no argumentada de la guerra, i "Indíbil i Mandoni" (1917), que recupera la temàtica dels anys de joventut.
Els...
Regístrate para leer el documento completo.