maragall

Maragall adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista. L'èxit com a articulista fa que Joan Mañé li demani que faci articles amb assiduïtat al Diario de Barcelona i, d'altra banda, que també tingui l'oportunitat de fer col·laboracions a La Renaixença, La Veu de Catalunya i d'altres publicacions
L'any 1900 apareix a la revista Catalònia el primer fragment d'El Comte Arnau i L'Avenç lipublica Visions i Cants, en què el poeta aporta mites i himnes. En aquest mateix any fa un viatge a Madrid on entra en contacte amb intel·lectuals castellans, amb els quals manté una intensa relació epistolar durant la resta de la seva vida.
Fidel a les seves idees i al seu ofici de periodista, publica, al Diario de Barcelona, La Patria Nueva, l'11 de setembre de 1902, article polèmic que licosta un processament. El 1903 deixa el Diario de Barcelona per discrepàncies polítiques amb la direcció:

«Això, m'ha deixat, ho confesso, un bon xic adolorit, però també amb un sentiment d'independència i de dignitat satisfeta, que m'aconsola l'adoloriment.» (Carta a Enric Prat de la Riba, del 7 de maig).

La Renaixensa fou una publicació que aparegué a Barcelona l'1 de febrer del 1871.Inicialment va ser de publicació quinzenal fins al 1881 en què es va convertir en una publicació diària. El darrer número va ser publicat el 9 de maig de 1905.
Diari Català va ser el primer diari en català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall el 4 de maig de 1879. Amb els títols, també, de Lo Tibidabo (1879), La Veu de Catalunya (1880) i Lo Catalanista, eixí fins el 30 de juny de 1881 en què foususpès per Almirall quan s'enfrontà ideològicament amb Francesc Pi i Margall.
El Diari de Barcelona o Diario de Barcelona fou una publicació periòdica fundada a Barcelona l'1 d'octubre de 1792 i que amb algunes interrupcions va seguir essent publicada fins la dècada dels noranta del segle XX, essent durant molts anys el més antic encara en publicació de la premsa continental europea.


El llibrela setmana tràgica de joan maragall, recull els tres articles que va escriure Joan Maragall relacionats amb els esdeveniments de la Setmana Tràgica: “Ah! Barcelona…”, “La ciutat del perdó” i “La iglésia cremada”.
Publicacions de sa setmana tràgica: AH! BARCELONA!
Quan un fet tan greu i tan pròxim, com fou per a nosaltres la commoció de Barcelona en l’última setmana de juliol, cau dintre delnostre esperit, se produeix en ell una torbació semblant a la que es promou en un estany quan una gran roca estimbada hi cau i s’hi enfonsa: que tota l’aigua s’estremeix i arremolina, i el llot que era en son fons s’alça i s’escampa en ella enterbolint-la, i totes les coses que hi nedaven muden de lloc, i en confusió pugen i baixen i es mouen en desordre, anant a fons les més lleugeres i surant unmoment les més pesantes, i les de les vores al centre i les del centre arraconant-se; fins que, la roca al fons ja per a sempre ben quieta, l’aigua també va reposant-se i cada cosa va tornant a son lloc segons la llei de sa natura, i l’ona s’aplaca en cèrcols que s’eixamplen, i s’aclareix a mesura que el llot se va colant cap al fons altra vegada, fins a restar tersa i immòbil, reflectant de nou elcel en sa puresa: aixís mateix el nostre esperit, contorbat per la tribulació, cerca de nou la calma ordenant les passions agitades i la confusió dels pensaments: passen els temors, passa la ira, el judici torçat se rectifica, moltes resolucions tornen endarrera, i el fonamental impuls que ens regeix la vida suauament avança, segur de son poder, vers aquell fi de bé que es el seu nord i no potfallar-li. Llavors serenament ve la pregunta que porta al darrera el bon propòsit –Què ha sigut això? i com ha estat i per què? i què cal fer-hi?
Aixís en trobem ara; i no ha calgut menys temps que aquest; tan forta fou la sotragada.
Lo primer que es destria és el pretext, lo que semblà la causa immediata. Contra la guerra: està bé; contra el poder que arrenca de la llar el fill o el pare per...