Maratón





MARATÓ!







ÍNDEX
1. Introducció…………………................Pàg.3
2. Història………………………………..Pàg.4
3. Reglament……………………………..Pàg.7
4. Tècnica………………………………...Pàg.8
5. Tàctica………………………................Pàg.10
6. Curiositats……………………………...Pàg.11
7. Pràctica………………………................Pàg.12
8. Opinió personal………………………...Pàg.13
9. Bibliografía……………………………..Pàg.141.0 Introducció:
Una marató és una carrera de llarga distància que consisteix en córrer una distància de 42.195 metres. Forma part dels Jocs Olímpics des d’Atenes 1896 en categoria masculina, i des de Los Ángeles 1984 també en femenina.
El seu origen es troba en un mite grec que explica la gesta d’un soldat grec anomenat Filípedes, qui l’any 490 a.c. va morir de fatiga després d’havercorregut des de Marató (una població grega) fins a Atenes per anunciar la victòria del poble grec sobre els perses.
En els primers Jocs Olímpics moderns celebrats en Atenes al 1896, els organitzadors buscaven un gran esdeveniment que recordés la glòria de la Grècia antiga, i va sorgir la idea del mite de Filípedes i la batalla de Marató. El primer campió olímpic d’una marató va ser Spyridon Louis al1896 amb un temps de 2 hores 58 minuts i 50 segons.
Actualment la pràctica de maratons és una activitat molt popular, que ha esdevingut una de les pràctiques esportives més comunes. El córrer durant aquest últims anys ha sofert un autèntic boom que ha fet augmentar el volum de participants en maratons, curses populars (1/4 de marató de distància) i triatlons.

1.1 Què és la marató?
La marató ésun esport on es trobaria, segons la classificació dels esports de Joan Riera, en els esports individuals sense oposició ni col·laboració, és a dir, un esport en el qual ningú no col·labora ni s’oposa a l’esportista. Només hi participa un corredor individualment, així que la tècnica pròpia d’aquest té una gran importància. Aquesta ha de combinar tant eficàcia (màxim rendiment) com economia (amb lamenor despesa energètica possible).
Altres factors que cal tenir en compte també són la tàctica individual, encara que és menys important que en un esport d’equip, pot ser decisiva. La condició física i psicològica de l’individu són uns dels caràcters més importants a la marató. L’autèntic adversari a superar en una marató és a un mateix.
La marató és un esport de competició, per tant, la franjad’edat recomanable per practicar-la a nivell de competició és entre els 16 i els 35 anys. És un esport molt pràctic, ja que no requereix d’un lloc especial per a la seva practica, el seu cost econòmic es bastant baix i el tipus d’esforç que és realitza és bastant fort en quan a despesa calòrica.
Aquest esport segueix un model de rendiment competitiu, és a dir, que a través de la pràctica es potobtenir un cos energètic, i arribar a assolir, amb l’entrenament continuat i seguint una planificació, la victòria.

2.0 Història
2.1 El mite de Filípedes:
Primerament, cal dir que la paraula “marató” prové d’una localitat grega propera a Atenes, al nord-est d’aquesta, on l’any 490 abans de crist es va lliurar un dels enfrontaments de les guerres mèdiques més bèl·lics i decisius de laPrimera de les guerres Mèdiques(de l’any 499 abans de crist fins al 449 abans de crist), que enfrontaven perses i grecs. Aquesta guerra va finalitzar amb les conquestes d’Alexandre el Gran al segle següent.
Una de les batalles decisives va ser la que es va disputar a la plana de Marató, ubicat aproximadament a uns 40 km d’Atenes. Els perses havien jurat que després de vèncer als grecs anirien a Atenesi saquejarien la ciutat, i sacrificarien a les noies. Amb noció d’aquesta amenaça, els grecs van decidir que si les dones d’Atenes no rebien la notícia de la victòria sobre les tropes perses abans de 24 hores, coincidint amb la posta de sol, elles haurien de matar als seus fills i suïcidar-se a continuació.
La batalla va ser guanyada pels grecs, però els hi va portar més temps del previst i...