Marc Comú De Referència

19

1.

El Marc europeu comú de referència en el context
polític i educatiu

1.1. Què és el Marc europeu comú de referència?
El Marc europeu comú de referència proporciona unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, etc. a
tot Europa. Descriu d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents
dellengua per utilitzar una llengua per a la comunicació, i els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva. La descripció
també inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua. El Marc europeu comú de
referència també defineix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el
progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge idurant tota la vida.
El Marc europeu comú de referència intenta superar les barreres de comunicació
existents entre els professionals que treballen en el camp de les llengües modernes
i que tenen el seu origen en els diferents sistemes educatius d’Europa. Proporciona
als administradors educatius, dissenyadors de cursos, professors, formadors de professors, organismes examinadors, etc. elsmitjans perquè puguin reflexionar sobre
la seva pràctica diària, situar i coordinar els seus esforços i assegurar la satisfacció
de les necessitats reals dels aprenents de qui són responsables.
Amb el subministrament d’una base comuna per a la descripció explícita dels
objectius, continguts i mètodes, el Marc augmentarà la transparència dels cursos,
programes i qualificacions, i promourà lacooperació internacional en el camp de les
llengües modernes. La provisió d’uns criteris objectius per a la descripció del domini de la llengua facilitarà el mutu reconeixement de les qualificacions obtingudes en
contextos d’aprenentatge diferents i, per tant, contribuirà a la mobilitat europea.
La naturalesa taxonòmica del Marc significa inevitablement intentar controlar la
gran complexitat delllenguatge humà, dividint la competència lingüística en diferents
components. Això ens enfronta amb problemes psicològics i pedagògics importants.
La comunicació evoca la totalitat de l’ésser humà. Les competències separades i classificades més endavant interactuen de maneres complexes en el desenvolupament
de cada persona en concret. Com a agent social, cada individu es relaciona amb un
grupampli de grups socials coincidents, que junts defineixen la identitat. En un
enfocament intercultural, un dels objectius principals de l’educació lingüística és
promoure el desenvolupament favorable de la personalitat global de l’aprenent i el
sentit d’identitat com a resposta a l’enriquidora experiència que suposa enfrontar-se
a tot el que és diferent en els àmbits de la llengua i la cultura.S’ha de deixar que els
professors i aprenents integrin les diverses parts en un tot harmònic.
El Marc inclou la descripció de qualificacions parcials, adequades quan només cal
un coneixement més limitat d’una llengua (per exemple, comprendre més que parlar), o quan es disposa d’una quantitat limitada de temps per a l’aprenentatge d’una
tercera o quarta llengua i potser poden aconseguir-se unsresultats més útils si, per

20
exemple, l’atenció se centra més aviat en les habilitats receptives que no pas en les
productives. El fet de donar un reconeixement formal a aquestes habilitats contribuirà
a promoure el plurilingüisme per mitjà de l’aprenentatge d’una més àmplia varietat
de llengües europees.

1.2. Les finalitats i els objectius de la política lingüística del
Consell d’EuropaEl Marc europeu comú de referència compleix l’objectiu principal del Consell d’Europa
tal com es defineix a les Recomanacions R (82) 18 i R (98) 6 del Comitè de Ministres:
“aconseguir una unitat més gran entre els seus membres” i perseguir aquesta finalitat “amb l’adopció d’accions comunes en el camp cultural”.
La feina del Consell per a la Cooperació Cultural del Consell d’Europa...