marc

ADORAR
AGRADABLE
AGRAÏA
AMB
AMB AQUEST
ÀMFORA
ANXOVA
AQÜEDUCTE
AQÜÍFER
ATLES
AVUI
BÍBLIA
BROMA
CABLE
CAÇA
CADA DIA
CÀNDIDA
CANVI
CAP COT
CAP VERITAT
CENT LLADRES
CERVERA
CÍTRIC
COFOI
COR
CORVA
COS BONIC
COSA
DEIX
DEPATX
DESTRESA
DÍGRAF GERMÀNIC
DUBTAR
EMIGRAR
ENFADAR
ENDREÇAR
ENFANGAR
ESPAI
ESPATLLA
ESTOIG OBERT
ETZIBAR
EXACTE
FEMS
FET VERÍDIC
FETGEGAL·LES
GITANO
HAVER
HEXÀGON
HOMES HOSTILS
INFANT
INVENTAR
IOGURT
JOGANER
LLAUNA
LLOC GEGANT
MIREIA
MORFEMA
PAGAR
PANCARTA
PARADA
PAULA
PAÜRA
PEBRE
PEIX OCEÀNIC
PENGÉS
PETJADA
PISSARRA
PIXAR
POBLE
POC DORMILEGA
POC SEGUR
PONTÍFEX
POR
POU
PUB IRLANDÈS
PUNXAR
RAIG
RAIG D'OLI
REI AMABLE
RES MÉS
RESARIA
RIU AMPLE
ROMA
SANG
SAP BASC
SEGRE
SEPARATISTA
SERVEISET LLIBRES
SET XEMENEIES
SEXISTA
SETMANA
SOBTE
SORT
TARONJA
TAXIDÈRMIA
TENS EXÀMENS
TENSIÓ
TOCAR
TXAD
VEÍ
VOLEN LLENYA
XAI
ADORAR [δ] La /d/ entre vocals esdevé aproximant.
AGRADABLE [bb] El grup fa que la /b/ es gemini.
AGRAÏA [i] /i/ tònica, i per tant no és una semivocal.
AMB [Ø] La /b/ no sona en aquest context.
AMB AQUEST [b] La /b/ se sensibilitza quan darrere hi hauna vocal.
ÀMFORA [ɱ] La nasal seguida de labiodental té aquest al·lòfon.
ANXOVA [ɲ] La /n/ seguida de palatal té aquest al·lòfon (sona com la )
AQÜEDUCTE [ɘ] La /e/ en posició àtona esdevé neutra.
AQÜÍFER [w] /u/ en diftong creixent (compleix la norma q+u (que sona) +vocal)
ATLES [l] El grup fa que la /t/ es gemini.
AVUI [β] La /b/ entre vocals esdevé aproximant.
BÍBLIA [b] La /b/a principi de paraula és oclusiva.
BROMA [o] La /o/ és tancada.
CABLE [bb] El grup fa que la /b/ es gemini.
CAÇA [s] Sona sorda (com totes les intervocàliques).
CADA DIA [δ] La /d/ entre vocals esdevé aproximant.
CÀNDIDA [ṋ] La /n/ seguida de dental té aquest al·lòfon.
CANVI [m] La /n/ seguida de bilabial té aquest al·lòfon.
CAP COT [p] La /p/ seguida de sorda no canvia; segueixsent sorda.
CAP VERITAT [b] La /p/ seguida de sonora esdevé [b], el correlat sonor de [p].
CENT LLADRES [ɲ] La /n/ seguida de palatal té aquest al·lòfon (sona com la ). La /t/ no sona
CERVERA [s] Sona sorda, com totes les davant de
CÍTRIC [s] Sona sorda, com totes les davant de
COFOI [ị] /i/ en diftong decreixent (no és ben bé aquest símbol, però era el més semblant; perdó!)COR [ɔ] La /o/ és oberta.
CORVA [β] La /b/ entre líquida (/r/) i vocal esdevé aproximant.
COS BONIC [z] La /s/ seguida de sonora esdevé [z], el correlat sonor de [s].
COSA [z] Sona sonora, com totes les intervocàliques.
DEIX [ʃ] Palatal sorda.
DESPATX [tʃ] Africada palatal sorda.
DESTRESA [z] Sona sonora, com totes les intervocàliques.
DÍGRAF GRAN [v] La /f/ seguida de sonoraesdevé [v], el correlat sonor de [f].
DUBTAR [p] La /b/ seguida de sorda s'ensordeix i esdevé [p], el correlat sord de [b].
EMIGRAR [γ] La /g/ seguida entre vocal i líquida (/r/) esdevé aproximant.
ENFADAR [ɱ] La /n/ seguida de labiodental té aquest al·lòfon.
ENDREÇAR [ṋ] La /n/ seguida de dental té aquest al·lòfon.
ENFANGAR [ŋ] La /n/ seguida de velar té aquest al·lòfon.
ESPAI [ị] /i/en diftong decreixent (no és ben bé aquest símbol, però era el més semblant; perdó!)
ESPATLLA [λ] El grup fa que la /t/ es gemini.
ESTOIG OBERT [dƷ] El grup africat [tʃ] esdevé sonor en contacte amb vocal, quan està en posició de frontera de mot. [dƷ] és el correlat sonor de [tʃ].
ETZIBAR [d] La /t/ seguida de sonora esdevé [d], el correlat sonor de [t].
EXACTE [gz] Sona així i NO[ks].
FEMS [e] La /e/ és tancada.
FET VERÍDIC [d] La /t/ seguida de sonora esdevé [d], el correlat sonor de [t]
FETGE [dƷ] Africada palatal sonora.
GAL·LES [g] La /g/ a principi de paraula és oclusiva.
GITANO [Ʒ] Palatal sonora.
HAVER [Ø] La no sona.
HEXÀGON [gz] Sona així i no [ks].
HOMES ALTS [z] El /s/ esdevé sonora en contacte amb vocal, quan està en posició de frontera...