marcos rodrigez pantoja

Marcos Rodríguez Pantoja va néixer a Añora, un poblet de Sierra Morena, a Andalusia, el 1946, va passar els seus primers anys de vida entre penúries i dificultats, cosa tristament normal al'Espanya rural de la postguerra, però el veritablement extraordinari de la seva vida va arribar després , quan amb 7 anys va ser abandonat a Sierra Morena i va passar dotze anys criat i amb l'única companyiadels llops.
Marc era el petit de tres germans. La seva mare Araceli va morir .El seu pare, Melcior, es va ajuntar amb una altra dona, van anar a viure al camp i va lliurar a uns parents als seusdos fills grans. Marc es va quedar amb el seu pare, i la seva madrastra que l'obligava a robar glans i cuidar porcs, i patia gairebé diàriament els cops i maltractaments que aquesta li propinava. Vivienen una barraca aixecada amb pals i matolls. Eren piconeros: feien carbó.
La difícil situació va obligar al seu pare a vendre a Marcos per unes poques pessetes a un ancià pastor el 1953, perquèl'ajudés a cuidar el ramat de cabres. L'ancià era un home salvatge amb el que amb prou feines intercanviava unes paraules i el menjar es limitava moltes vegades a un conill que caçava l'home, el treia lapell, el partia en dos i li donava la meitat a Marcos perquè ho mengés cru .
Però l'ancià va desaparèixer als pocs mesos i Marcos va quedar sol en plena sierra.
Va viure durant un temps en unabarraca, però després es va traslladar a una cova on s'alimentava de carn que caçava de manera peculiar, es pujava sobre un cérvol i el colpejava amb un pal fins a matar, després ho treia la pell perabrigar i menjava el seu carn.
Els llops no van trigar a aparèixer i Marcos compartia la carn amb ells fins que li van acceptar com un més del ramat. Només caçar Marcos udolava i els llops acudien i poca poc l'acompanyaven on anava.
"Si jo plorava es llençaven a mi fent salts i m'agafaven els braços amb la boca fins que jo reia; després, em assenyalaven el camí fins a la cova d'ells, la llobera...