Mare de Deu de Monserrat

Mare de Déu de Montserrat


Cronologia: finals del segle XII amb modificacions segles XVI i XIX. Context històric i cultural: Desconeixement de la identitat de l’artista. La llegenda popularatribueix la talla a Nicodem, un dels deixebles de Jesús i la pintura ornamental, a sant Lluc l’evangelista. Es diu que l’escultura va ser feta en vida de la Mare de Déu i va ser portada a Catalunya pelsprimers cristians i arran de la invasió musulmana al segle VIII la van amagar i va restar ignorada fins que uns pastors la van trobar al segle IX. Declarada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII al1881.
Estil: romànic. Característiques: Figures hieràtiques, rígides i inexpressives, falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics o paisatgístics, tendència a omplir tot l’espai compositiu‘‘horror vacui’’, ús de perspectiva jeràrquica, tendència a la geometrització i la simetria de les formes i ús de la policromia.
Característiques formals: Maria té el cap cobert per una toca queporta cenyida amb una corona que li cobreix les espatlles i apareix asseguda en un tron decorat amb petites columnes. La mà dreta aguanta un orbe i amb l’altra mostra un acostament afectuós capl’espatlla de Jesús que porta una pinya a la mà esquerra i amb la dreta beneeix. Característiques compositives: Composició frontal, postura hieràtica que es trenca amb el lleu somriure de Maria, línies rectes ianguloses de la roba, clara simetria formal. Policromia encara que els rostres son negres i la roba daurada. Material: fusta d’àlber.
Temàtica: Sedes Sapientiae (Tron de la Saviesa). Significació:Jesús adopta l’actitud de Crist com a Jutge fent el senyal característic de benedicció i aguantant una pinya com a símbol de fecunditat i vida perenne. Maria porta un orbe que simbolitza l’univers. Téafegits posteriors en els complements a causa del deteriorament. Color negre dels rostres, mans i peus motiu pel qual l’anomenen ‘‘Moreneta’’, i es a causa del fum dels ciris i llànties i...