maria merce marçal

Maria-Mercè Marçal va naixer el 13 de novembre de 1952, a Barcelona. Fins als deu anys, va passar la infantesa a Ivars d'Urgell, d'on ella es va considerar sempre originària. Sempre va recordar elsorígens de la seua família, establerta al camp i dedicada a la vida més rural. Va ser el seu pare, que havia arribat a iniciar estudis universitaris en la seva joventut, qui l'estimularà cap a lacultura. 

Estudia el batxillerat a l'Institut de Lleida, després d'haver obtingut una beca. De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa dela dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català. 

El 1969 es trasllada a Barcelona peringressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Del 1969 al 1971, viu en un col·legi major, on passa una etapa qualificada per ella mateixa com a "mística", on pren contacte amb comunitatscristianes de base i dóna classes a grups obrers. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch.

Durant la dècada dels setanta —una etapa especialment intensa des del punt de vista personal icol·lectiu— participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que naix amb la voluntat de publicar sobretot poesia i per on passen escriptors com Miquel dePalol i editors com Àlex Susanna, a banda de promoure la descoberta de Miquel Martí i Pol com a poeta i de donar suport a empreses de traducció tan importants com la de les Faules de la Fontaine i elvolum de Les Flors del Mal, de Charles Baudelaire.

El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passosen el món literari i també la seva immersió en el món polític. Aquest mateix any publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica,...