Maria Montessori




Neix a Chiaravalle, Ancona, Itàlia, a l’any 1870.
Va ser la primera dona metgessa a Itàlia.
Va treballar en un hospital amb infants amb deficiències mentals, on va aplicar mètodes experimentals que va ajudar a aquests infants a llegir i a escriure. Posteriorment, va desenvolupar-ho per a altres infants.
Va ser aleshores quan va veure que es volia dedicar a l’ensenyança. Va arribar a laconclusió que els infants construeixen el seu aprenentatge a partir del que es disposa a l’ambient (que és la base del mètode Montessori).
Al 1907 fundà la Casa dels Nens, on va desenvolupar el seu mètode.
A l’any 1912, es publica un llibre seu anomenat “El mètode Montessori”, a partir del qual es comença a difondre el seu mètode.
Viatja a Barcelona i a EEUU per conèixer diferents escolesinfantils.
A l’any 1918, es trasllada a Barcelona per dirigir el Laboratori de Pedagogia.
Al 1923 es veu obligada a marxar per la Dictadura de Primo de Rivera, el qual no deixà impartir el seu mètode.
Al 1934, però, amb la República, torna a Barcelona.
Al 1936 marxa a viure a Holanda, ja que a Itàlia Mussolini prohibeix l’activitat montessoriana.
L’any 1946 s’estableix a Noordwijk, Holanda,on escriu les seves ultimes obres.
Mor a Holanda, l’any 1952, amb 82 anys d’edat i havent estat nominada els tres últims anys de la seva vida al Premi Nobel.




El método Montessori (1912)
Antropología pedagógica (1913)
Método avanzado Montessori (2 vol., 1917)
Ideas generales sobre mi método (1948)
The absorbent mind (1949)
La descoberta de l’infant (edició catalana 1984)Defensa una Psicologia vinculada a la pròpia escola, ja que la vida psíquica del nen s’ha d'observar en el seu ambient.
Subratlla la necessitat de posseir un bon coneixement físic de l'alumnat.
Totes les seves teories es van basar en l’observació del que els infants fan pel seu compte, sense la supervisió d'adults.
L'escola és el millor centre d'observació i estudi dela infància.
“El mètode de la pedagogia científica o experimental es basa en:
preparar a l’infant per a la vida, per enfrontar-se a l’entorn o ambient.
facilitar un ambient agradable als infants a l’aula.
no interferir en els esforços del nen, en el seu propi aprenentatge.
proporcionar uns materials sensorials que exercitin els sentits (tacte, olor, sabor, etc.) i desenvolupin la voluntat.L’objectiu principal del mètode Montessori és que l’infant desenvolupi al màxim les seves possibilitats dins d’un ambient estructurat que el resulti atractiu i motivador.









LA LLIÇÓ DELS TRES TEMPS
En el primer temps, el mestre es proposa que el nen associï la impressió sensorial amb el nom de la qualitat que es treballa (presentant el cilindre més gros i el més prim, els nensdiran: «és el més gros», «és el més prim»).
Associació de les percepcions sensorials (això és....)
En el segon temps, l’objectiu és que el nen reconegui l’objecte que correspon al nom.
Reconeixement de l'objecte que correspon al nom ( quin és el ...?)
En el tercer temps, el nen ha de recordar el nom o la qualitat que correspon a l’objecte.
Recordar el nom corresponent a l'objecte ( com és això?)EXEMPLE
Primer de tot els hi ensenyarem dues fruites, primer una poma, i després una síndria, i gesticulant i seguint les formes d’ambdues fruites, els hi direm que la síndria és més gran que la poma.
Uns segons més tard, preguntarem als infants quina fruita els hi sembla més gran, la síndria o la poma, amb la finalitat que les distingeixin per les seves mesures.
Finalment, preguntarem alsinfants com son les fruites, sense preguntar-los en cap moment si són grans o petits, simplement com són, així l’infant haurà de fer l’esforç de recordar les formes i els seus noms. Si ho aconsegueix, vol dir que haurà aconseguit assolir l’aprenentatge de saber la diferència entre les mesures grans i petites.




LLIÇÓ DEL SILENCI
Un aspecte a ressaltar de la pedagogia Montessori és...