Maria Rosa

Tanmateix, l’aposta pel realisme no va modificar la cosmovisió romàntica de Guimerà,
que va seguirtematitzant de maneres diverses els conflictes entre l’individu i el cos social amb elrerefonsmític del paradís perdut i la necessitat de redempció; concepcions
que anaven de bracet amb alguns motius temàtics recurrents en la seva obra com eren
els del mestissatge, l’orfenesa ol’amorimpossible. Però si situem MariaRosa dins d’aquest marc veurem que no hi acaba d’encaixar. Per tant, cal tenir en compte allò que
la singularitza de la resta de la producció guimeraniana isubratllar-ne sobretot la importància del component naturalista, prou rigorós per atenuar alguns tics melodramà-
tics de l’obra, com el fet que Marçal es delati tan ingènuament en l’apart del primeracte.
Ja hem vist que en l’obra hi ha dibuixat un cert determinisme social que actua de manera subtil i que permet tematitzarla situació dels treballadors. S’obre, així, la temàtica
social ques’articula en paral·lel a la temàtica amorosa, tot i que acabi tenint poc relleu
en el conflicte central del drama. Ara bé, les accions dels personatges, la manera com
parlen i les tragèdiespersonals donen consistència al realisme del text, en recrear un
univers marcat per la fatalitat, la que ha dut Gepa a perdre el seu fill, la de l’esterilitat
de Quirze i Tomasa; la d’Andreu,veritable innocent sacrificat; la de Badori, que ha de
renunciar a Maria Rosa i, òbviament, la dels dos personatges principals. El fet que un
dels membres del triangle amorós hi sigui sense ser-hi éstambé un aspecte remarcable en la construcció del drama que, en el fons, acaba tenint una dimensió clarament
tràgica pel fet que els protagonistes estan condemnats a ser destruïts com aconseqüència de la culpa, fonamentada en el cas de Marçal, vehiculada i conformada pels
tabús socials en el cas de Maria Rosa, tot i que ella també se sent culpable de no estimar prou el seu...