mario capecchi

Mario Capecchi
Poc després de néixer, el seu pare es va allistar en les forces italianes que combatien a l’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial. Tement pel futur de la maredel petit, d'origen nord-americà, professora de la Sorbona, deixa diners a una família de camperols perquè cuidessin del seu fill en el cas que la mare fos empresonada.Efectivament, el 1940, van arrestar la mare de Capecchi i la van portar al Camp de concentració de Dachau, i al nen el van deixar a cura de la família de camperols. Un any després, enacabar-se els diners abandonen a Capecchi al carrer i sobreviu en aquesta durant diversos anys, sumant-se a colles juvenils italianes. En 1946 va emmalaltir de tifus i va serinternat en un hospital de Reggio Emilia. Allà el troba la seva mare, que havia sobreviscut al camp de concentració i havia estat alliberada un any abans. A partir d'aquest moment esva dedicar a la recerca del seu fill. Aquest any, Capecchi i la seva mare emigren als Estats Units, on els acull la família de la seva mare. Allí va estudiar i va treballar des dellavors. Es va doctorar en 1967 en biofísica a la Universitat de Harvard. Va tenir com a tutor de tesi doctoral a un dels descobridors de l'estructura de l'ADN, James Watson. El1969 es converteix en professor assistent al departament de bioquímica de l'Escola Mèdica de Harvard. El 1971 el nomenen professor associat. El 1973 es muda a la Universitatd'Utah. Des de 1988 Capecchi col·labora també amb l'Institut Mèdic Howard Hughes. Actualment és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units. En 2007 va ser guardonatamb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Martin Evans i Oliver Smithies, «pels seus treballs sobre cèl·lules mare i manipulació genètica en models animals».