Mariona La Castanyera 28

MARIONA LA CASTANYERA

NARRADOR 1: Hi havia una vegada una noia, orfe, que el senyor i la senyora Cisca havien recollit.
NARRADOR 2: El senyor i la senyora Cisca vivien en una casa petita i neta, però eren molt pobres i per culpa d’això li van dir a la Mariona:
SENYOR CISCA: - Hauràs de treballar i guanyar cèntims. Què et sembla si vas a la plaça a vendre castanyes?
MARIONA: I ja en sabré devendre castanyes?
SENYORA CISCA: En aquesta vida de tot se n’aprèn, noieta! I veuràs que amb uns centimets podrem comprar més roba d’abric, que aquest hivern farà un bon fred i sinó se’t congelaran els dits!
MARIONA: Ui, quin fred! Encara recordo aquell avi de l’any passat que de tan congelats que li van quedar els dits li van caure tres ungles!
SENYORA CISCA: I tant! Per això ens hem d’abrigarbé a l’hivern!
NARRADOR 3: Amb un fogó, un paraigües i una cadira, la Mariona es va instal·lar sota un arbre del passeig.
NARRADOR 2: Aviat van arribar un noi i una noia, després altres nens, tots compraven castanyes i moniatos.
NARRADOR 4: La Mariona estava contenta perquè havia venut moltes castanyes i la senyora Cisca se n’alegraria molt quan arribés a casa.
NARRADOR 1: Però de sobte, laMariona veu un nen petit que mira les castanyes i li diu:
MARIONA: - Vine! T’ agraden les castanyes? Té, agafa-les.
NEN/A 1- Són per mi?
MARIONA (exagerant, amb to burleta) – No, són pels ratpenats de la plaça que surten de nit! I és clar que són per tu, despistadot!
NARRADOR 3: Aquell nen va marxar corrent a ensenyar les castanyes als seus amics i tots li demanaven:
NEN/A 2 -D’ on has tretaquestes castanyes? Són tan grosses que semblen taronges de València!
NEN/A 1 - La nena del fogó me les ha donades.
NEN/A 3: - Caram, quina bona olor que fan! Semblen mig castanyes mig taronges...
NEN/A 4: - Què dius tu ara?
NEN/ A 3: - És clar! Si he dit que semblen taronges...
NEN/A 5 Me’n deixes provar una?
NEN/A 6 - Són bones?
NEN/A 7: - Fan molt bona pinta!
NEN/A 8: -Què hi pinta unapinta ara? A veure si encara haurem de pentinar-les abans de menjar-nos-les...
NEN/A 9: - I si enlloc de tant xerrar hi anem i n’hi demanem? Segur que si ho fem amb gràcia també ens en donarà.
NARRADOR 2: Tots van anar a demanar castanyes a la Mariona, que encara continuava a la parada de castanyes.
NEN 6: - Si us plau, dóna’ns unes castanyes!!!
NEN 4:Volem fer la castanyada tots plegats!!!NARRADOR 1: I ella a tots els feia contents.
NARRADOR 4: Però és clar, no es va adonar que hi havia una cua molt llarga de nens i tots tenien gana de debò.
NARRADOR 3: Fins i tot un nen que es va haver d’esperar una estona, es volia menjar les orelles d’un altre tot confonent-les amb aquelles castanyes que tan bona flaire feien.
NARRADOR4: En tornar a casa, la senyora Cisca va dir:
SENYORA CISCA:- Mariona, portes el cistell buit de castanyes, però de cèntims no n’hi ha gaires. Com és això?
MARIONA: - És que he donat castanyes a uns nens que tenien gana! Hi ha molts nens plens de gana allà la plaça i el cor se m’encongeix...
SENYOR CISCA: (amb energia) - No, no i no! Això no pot ser! No veus que les castanyes, les venem per guanyar diners? Si et torna a passar, val més que no tornis mésa casa meva!
NARRADOR 2: La Mariona es va passar tota la nit pensant en el que li havia dit el senyor Cisca.
NARRADOR 1: Va pensar que no regalaria més castanyes, però quan va arribar al passeig, tots els nens l’esperaven per demanar-li castanyes.
NEN 10: -Tenim gana i fred, si us plau, dóna’ns unes castanyes!!!
NARRADOR 4: Tant van insistir que la Mariona es va oblidar del que li havia dit elsenyora Cisca i va anar repartint totes les castanyes que portava.
NARRADOR 3: Es va anar fent de nit i sota el paraigües plorava i anava dient:
MARIONA: -Perquè m’he deixat convèncer, no tinc cap castanya, ara no podré tornar a casa!
NARRADOR2: Cansada de plorar, es va adormir. Uns follets que vivien a la capçada dels arbres del passeig, anaven dient:
FOLLET 5: - Pobre Mariona, pobre...