Mariona

SOBRE LA TEORIA PITAGÒRICA DELS NOMBRES
“Però en temps d’aquests filòsofs, i abans que ells, els anomenats pitagòrics s’adreçaren a les matemàtiques i foren els primers que les van fer progressar inodrits de les matemàtiques cregueren que els seus principis eren els principis de totes les coses. I, donat que els nombres són, per naturalesa, els primers d’entre els principis i donat que en elsnombres creien contemplar moltes semblances amb les substàncies i amb les coses que esdevenen, més que no pas en el foc, la terra o l’aigua o,i tot especulant més extensament sobre les afeccions iles proporcions de les harmonies en els nombres, -donat també que els nombres són els primers de tota la naturalesa, creieren que els elements dels nombres eren els elements de totes les coses i quetot el cel era harmonia i nombre. I totes les correspondències que podien demostrar dels nombres i de les harmonies amb les afeccions, les parts i l’ordre del cel, una vegada reunides, les adaptavenal seu esquema. I si hi faltava quelcom, afegien apressadament addicions perquè tota la seva teoria fos coherent. Així, donat que el nombre deu sembla ser perfecte, i abasta tota la naturalesa delsnombres, afirmen que també són deu els cossos que es mouen en el cel. Però com que els visibles en són nou, posen com a desè l’anti-terra. [...]
Doncs bé, sembla que aquests creuen que el nombre és elprincipi material de les substàncies i allò que constitueix les seves modificacions i hàbits, que els elements del nombre són el parell i l’imparell, i d’aquest el primer és infinit i el segonfinit, i, que la unitat procedeix d’ambdós, que el nombre prové de la unitat i que tot el cel, segons que hem dit, és nombre. Però d’altres, d’entre ells mateixos, diuen que són deu, els quals enumerenparal·lelament: finit i infinit, imparell i parell, un i molts, dreta i esquerra, masculí i femení, quiet i en moviment, recte i corb, lluminós i obscur, bo i dolent, quadrat i oblong.”
ARISTÒTIL,...