Marius Torres Presència "Analisis"
Páginas: 2 (341 palabras)
Publicado: 17 de enero de 2013
Màrius Torres
PRESÈNCIA
__________________________________________________
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara 13
poguessin, com antany, aturar-se amb amor, 13
em plau,quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, 13
el teu record es mou en la penombra clara...13
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum. 13
En mesuro, amb el to i el ritme,la distància. 13
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància, 13
una ràfega ardent del teu antic perfum! 13
Els records, els sentits, tota la meva vida, 13
callen, davant l'angoixa vigilantde l'oïda 14
que et persegueix en el silenci on et reculls. 13
Si ara estengués els braços en el fosca, podria 14
agombolar-te encara, somni de cada dia. 14
Però ja no hi seràs quantornaré a obrir els ulls. 14
Analisis.
__________________________________
Aquest és un poema de Màrius Torres en el qual recorda la seva mare morta quan ell era petit, són els records de lainfantesa, del paradís perdut, en el qual recrea la presència de la mare. És preciós i estremidor. No és un record dolorós sinó melancòlic, d'enyor cap a algú molt important i estimat, lamare.
Està basat en l'evocació, en fer present un record passat feliç.
L'autor torna a sentir gairebé físicament la presència de la persona estimada a la que enyora, en aquest cas se mare, quedes de la llunyania, es va apropant, fins a tocar, però s'esvaeix en obrir els ulls.
En aquest poema, es pot destacar el fet de que l'autor pot sentir a la seva difunta i enyorada mared'una forma fervent, ja que ell també es troba recolzat prop de l'ombra de la mort.
El poema es pot dividir en dues parts.
Una de les parts es composa per la primera i la tercera estrofa ones destaca el pensament cap a la mare.
En la segona i última estrofa te preferència el sentit de la presencia que destaca amb els olors i el so que provoca al caminar.
Dante San Pedro V
PRESÈNCIA
__________________________________________________
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara 13
poguessin, com antany, aturar-se amb amor, 13
em plau,quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, 13
el teu record es mou en la penombra clara...13
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum. 13
En mesuro, amb el to i el ritme,la distància. 13
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància, 13
una ràfega ardent del teu antic perfum! 13
Els records, els sentits, tota la meva vida, 13
callen, davant l'angoixa vigilantde l'oïda 14
que et persegueix en el silenci on et reculls. 13
Si ara estengués els braços en el fosca, podria 14
agombolar-te encara, somni de cada dia. 14
Però ja no hi seràs quantornaré a obrir els ulls. 14
Analisis.
__________________________________
Aquest és un poema de Màrius Torres en el qual recorda la seva mare morta quan ell era petit, són els records de lainfantesa, del paradís perdut, en el qual recrea la presència de la mare. És preciós i estremidor. No és un record dolorós sinó melancòlic, d'enyor cap a algú molt important i estimat, lamare.
Està basat en l'evocació, en fer present un record passat feliç.
L'autor torna a sentir gairebé físicament la presència de la persona estimada a la que enyora, en aquest cas se mare, quedes de la llunyania, es va apropant, fins a tocar, però s'esvaeix en obrir els ulls.
En aquest poema, es pot destacar el fet de que l'autor pot sentir a la seva difunta i enyorada mared'una forma fervent, ja que ell també es troba recolzat prop de l'ombra de la mort.
El poema es pot dividir en dues parts.
Una de les parts es composa per la primera i la tercera estrofa ones destaca el pensament cap a la mare.
En la segona i última estrofa te preferència el sentit de la presencia que destaca amb els olors i el so que provoca al caminar.
Dante San Pedro V
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.