Mark tennant. adultez y aprendizaje

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA
Adultez y aprendizaje. Enfoques Psicológicos
Mark Tennant (1991). Ed. Roure. Barcelona

Mark Tennant ens explica en aquest llibre, les diferents vessants psicològiques que configuren l’etapa adulta de les persones. L’etapa de l’adultesa és l’etapa més llarga de la vida humana i la menys estudiada pels experts, si més no, la tendència que es dóna és donarcontinuïtat a les corrents psicològiques infantils aplicades a l’adultesa. Aquestes corrents que no s’adapten a la complexitat de la vida adulta,per això Tennant s’endinsa en el món dels adults analitzant les corrents psicològics tot relacionant-los amb els problemes habituals de l’etapa adulta com són l’adaptació al canvi, l’afectivitat o l’aprenentatge. Amb aquest text s’inclouen tant teoriespsicològiques com aspectes psicològics fonamentals com el desenvolupament personal i cognitiu i els grups socials que envolten l’individu.


Per fer la reflexió em centraré en el context més teòric de les corrents psicològiques de l’aprenentatge i comentaré aquelles que considero més importants per treballar amb la població adulta. Relacionaré aquestes teories amb les característiques dels adultscom alumnes, desenvolupant les idees que són vàlides d’aquestes corrents per a la FpA i com es podrien millorar i per últim també analitzant quina hauria de ser la bona pràctica professional del educador d’adults.


En un context més teòric podem dir que la persona adulta i segons les característiques que l’envolten pot aprendre mitjançant diferents maneres metodològiques. Tennant (1991)ens explica
que consisteix en polaritzar en dos grans grups el conjunt de les aportacions teòriques.
Encara que la majoria de teories admeten que l'aprenentatge i el desenvolupament personal depenen tant de les influències externes com de les internes, sempre es posa èmfasi en una d’elles.
Les teories que subratllen la importància de la persona tendeixen a explicar l'aprenentatge en funció del'estructura interna de la persona. En conseqüència, la teoria tracta de descobrir, descriure i explicar aquesta forma interna. Aquest supòsit implica entendre la persona com a factor independent i autònom de l'entorn social.
En un pol oposat es troben les teories que subratllen la importància de l'entorn social i tendeixen a explicar l'aprenentatge en funció de les forces externes que afecten ala persona. En conseqüència, la persona es veu reduïda a una posició dependent i és vista i explicada com un producte de les influències socials.

La teoria centrada en la persona posa èmfasi en com es desenvolupa el concepte de la personalitat i els conflictes que en resulten. D'ella deriven l'enfocament humanístic de Rogers, el psicoanalític de Freud i Erikson, i una posició creuada deles dues anteriors de Loevinger, Gould. Aquesta última proporciona un model de personalitat adulta integrada, independent i autònoma de la qual es deriva una concepció de com aprenen millor els adults; Knowles (considerat el pare de l'educació d'adults als EUA), Tough i Allman.


En l'enfocament humanista tendeix per un aprenentatge centrat en l'alumne, un aprenentatge independent, perl'autoaprenentatge. Aquest enfocament parteix de la base que l'alumne és autònom, independent i lliure per satisfer les seves necessitats i que servirà de fonamentació al programa andragògic de Knowles.
A partir d'aquests supòsits, Knowles especifica les aptituds, processos i tècniques per ajudar a aprendre als adults. Per això estableix el contracte d'aprenentatge. Un element clau de l’enfocamenthumanístic és aquest contracte d'aprenentatge, el qual consisteix en un mecanisme utilitzat pels alumnes per guiar i planificar seu aprenentatge. Aquest contracte es negocia entre l'alumne i el professor, que normalment té un interès personal en les activitats d'aprenentatge del contracte (per exemple, com a supervisor, col·lega, acadèmic, acompanyant.) Un contracte d'aprenentatge suposa un...