Marquez

La carrera de periodista de García Márquez va ser iniciada a la vegada que estudiava dret a la universitat. Va escriure en el diari El Universal de Cartagena (1948 i 1949). També vaescriure durant dos anys (1950-1952) una columna en el diari local El Heraldo de Barranquilla. Això el va convertir en un membre actiu d'un col•lectiu de periodistes i escriptors conegutscom Grupo de Barranquilla. Aquesta associació va servir de gran motivació per l'escriptor.
García Márquez fou lector de Virginia Woolf i William Faulkner; aquest últim el vainfluenciar en les seves tècniques narratives i en els temes històrics. Estar envoltat de l'ambient de Barranquilla li va donar una educació literària a nivell mundial, tot i que afirmava que lacarrera de periodisme li era un medi per no perdre el contacte amb la realitat.
Al 1954 entra a El Espectador com a crític de cine i reporter. Després d'escriure en el diari 14cròniques del naufragi del destructor A.R.C Caldas i haver tret a la llum la veritat sobre els fets, la seva repercussió va ser nacional. A causa d'això, va ser enviar a Europa com acorresponsal. Després del triomf de la revolució cubana, 1960, va treballar a l'agencia de premsa a l'Habana, on va conèixer a Ernesto Guevara.

El seu primer conte, “La tercera resignación”,va ser publicat al 1947 al diari “El Espectador”. Des de 1947 fins 1952 va publicar 15 contes en aquest mateix diari.
García Márquez volia escriure novel•les i ser periodista, així comtambé una societat més justa. La seva primera novel•la, així com també la que més li va agradar.
Dos novel•les de gran importància de l'autor són: Cien años de soledad (1967), lasegona obra més venuda de lla historia moderna després de Don Quijote, i El amor en los tiempos de cólera (1985), una història d'amor inspirada amb els pares de Gabriel García Márquez.